Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

divendres, 13 de febrer de 2015

El tenim!!! Modest homenatge pòstum al Senyor de Trullars

Me n’assabento pel whatsapp, per un grup que tinc amb alguns de la Penya Usapista els Valencians. L’André Sanac és mort. El capità de l’USAP que va alçar el tros de fusta, el planxot, l’any 1955 després d’una èpica victòria contra el FC Lourdais. Ell mateix recordava quan l’alcalde de Bordeu li va donar el planxot, com el va aixecar i va cridar en català “el tenim!!!”. Tot davant l’atenta mirada del capità de l’equip contrari, el malaguanyat Jean Prat (el meu primer article en aquest web, fa anys, és precisament sobre la mort d’en Jean Prat).

Ha estat un cap de setmana amb moltes emocions. El Senyor de Trullars (així li deien) ha decidit marxar d’aquest món amb tot el regust possible de rugby. Ha marxat el dia d’inici del 6 Nacions d’enguany. Ell ha estat un dels pocs catalans que han guanyat un Grand Slam: com en Josep Maso, els germans Lievremont, en JF Imbernon i algú més ... hi ha una foto a la paret de fora del vestuari de l’Aimé Giralt on surten aquests jugadors plegats. El senyor Sanac era un d’ells. Un català a Twickenham!!! Recordo que a les entrevistes em cridava l’atenció que farcís el seu francès de catalanades. De fet ell parlava en català naturalment i sovint contestava en català i l’entrevistador francès li feia repetir perquè no l’havia entès.

Dissabte jo jugava. Havia vist el reportatge “l’USAP, els guerrers de la losange” mentre esmorzava. No acostumo a parlar abans d’un matx, però vaig tenir la necessitat de pronunciar el seu nom dins del camp. Abans del KO, mentre esperava on es posava la davantera rival, vaig comentar a un parell de companys de davantera: “L’André Sanac és mort”. Així, ras i curt. El meu humil homenatge.


Diumenge vaig anar a Perpinyà veure l’USAP-BO en un desplaçament organitzat pels irreductibles de la Penya Els Valencians. Vaig saludar als de la penya Avant, al Director General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, a l’antic seleccionador nacional català, ... però sobretot vaig poder veure un gran matx de l’USAP. Un pèl desorganitzats en defensa, però elèctrics en atac. Aquest matx contra els bascos tenia tot el regust del TOP 14. De fet, el sempre admirat Pere Mestres de Tuïr, em va dir que segur que la baixada de l’USAP a PRO D2 no havia fet gaire bé a la salut d’en Sanac.

Al final, amb un tramuntana esmoladíssima i mentre esperàvem que sortissin els jugadors del vestuari, veia a mon fill petit amb la samarreta blau cel buscant algun autògraf i pensava que hi havia un fil, una connexió espiritual entre aquell viticultor del Rosselló campió de França i aquest nen que juga a una escola de rugbi del Garraf. Una connexió bàsicament alimentada per la catalanitat i el combat.

Ferran Titou Puig 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada