Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

divendres, 21 de novembre de 2014

Quatre a la carretera

Ja tenim una edat i ja no en fem mai d’animalades ... bé quasi mai. L’altre dia en vaig fer una de monumental. Me’n vaig anar a veure el França-Fidji a Marselha. De Vilanova i la Geltrú a Marselha per veure un test-matx a priori poc interessant. No anava sol, erem dos de la Penya Els Valencians i dos de la Lleganya. Mereixia aquest viatge descomunal el matx?? Segurament no. El que hi havia eren moltes ganes de retrobar-se i aquesta era una bona excusa.

Al matx alguns anàrem a veure si França era capaç de ressuscitar d’entre els morts (caiguda al lloc 7º del rànking IRB). Arribaran a temps per la Copa del Món?? Quan acabo aquest article s’ha confirmat la victòria sobre Austràlia, cosa que vol dir que potser si que se’n surten. El secret?? El de sempre, ja no hi ha secrets: mescla de jugadors veterans amb joves (sortits o no de les JIFF). És a dir hi havia en Dusatoir i en Mas, però també en Thomas i l’Spedding. El matx fou molt animat, sobretot a la segona part amb el millor Fidji que jo he vist mai. Segueixen sent però jugadors molt indisciplinats ... massa cops de càstig. Els jugadors liderats per Metuisela Telebula, el geni fidjià seran recordats pels placatges contundents i pel darrer assaig sortint de darrera la pròpia línia de 22 fins a l’assaig contrari!! Tothom dempeus aplaudint.



El rugby-champagne ja no existeix ... potser ni el rugby-cassoulet existeix ja ... però encara va aparèixer, com un llampec, un parell de vegades a l’estadi de Velòdrom. El parell d’assajos que sortiren de xuts d’en Camille Lopez buscant l’esquena del contrari els podria haver fet en Frank Mesnel enlloc d’en Thomas. Una bona jornada ...

I així, en un pot volador que gasta menys que les tartanes dels padrins travessàrem la Camarga i tot el Llenguadoc, i durant 48 hores parlàrem i parlàrem ... i somiàrem i somiàrem. Parlàrem de la família, dels amics, del vi, del pastís marselhès, de la fenya, de la llengua (Déu meu si n’he après!! En Santi és un creuament entre l’Enric Valor i Pompeu Fabra!!) ... però sobretot del país i del rugby. Durant 48 hores dins del pot volador, al port vell de Marselha, a l’arenal d’Aigües Mortes, ... els Països Catalans existien de nou com una gran pàtria protectora, i la nostra afició era una afició normal. El xató era de la Marina i l’arròs al forn del Montseny. I el Tecnidex es barrejava amb els AllBlacks, les Abelles amb l’USAP i el SEL amb el Toló.

Fins i tot la pobra, trista i desgraciada Occitània tornava a ser una nació dins dels nostres cors ... érem els primers faidits del S.XXI ... o potser, després de les lliçons lingüístiques, els primers felibres?? Qui ho sap!!

Fins ben aviat germans!!

Un con de carrera 
Un camin de terra 
Aqueth paradís pergut au hons deu nostre cap 
Ua simple cabana 
Ua caravana 
Qu’ém d’aqueth país de us qui nos an aimats 


text per Ferran Titou Puig
fotografies per Ivan Font

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada