Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dilluns, 27 d’octubre de 2014

La vida dura

Un dissabte de setembre. Falta poc per les 5 de la tarda. La llum és perfecte. No hi ha gens d’humitat. Som a Sapiac, l’estadi del Montalban. Un estadi magnífic que combina a la perfecció un club House dels anys 1920 i una tribuna sideral. L’espectació és màxima: reben l’USAP, l’equip far de tot el rugby català.

Hi ha un parell de coses exòtiques que em desconcerten: un tractor nou de trinca, enlloc d’un cotxe, en exposició a l’estadi i una pancarta que diu: “USM; les paysans vous saluent”. I aleshores hi caic: clar!! burru!! Si som al Baix Carcí!! Ja m’hi havia fixat després de passar per Tolosa, aquesta m’és una Occitània desconeguda. Jo estic acostumat a l’Occitània muntanyosa, pobra i feréstega. Aquí tot són camps conreats, i turons suaus, i tenen aigua per tot (el departament es diu Tarn et Garonne!!). De fet un dels aficionats locals em digué que era el departament amb més pagesos de tota França. Pagesos amb calers. L’endemà començava l’època de caça i era portada i editorial de tots els diaris locals. Rugby i caça, aficions occitanes. En això pensava quan passejava de nit per Montalban amb l’inesgotable Ivan i l’irreductible Titou.

El partit entre un descendit a ProD2 que ha bastit un equip per sobreviure a la perillositat de la segona lliga de l’Hexàgon i el d’un recent ascendit de Federal 1 és molt més igualat del que es podria suposar. I és que aquesta lliga està farcida de clubs centenaris acostumats als match a l’ancienne. Equips que tenen en la seva memòria col·lectiva haver jugat en el passat moltíssims partits d’antologia amb les catalans. Partits travats, durs, amb molta puntada de peu i on les fases estàtiques decideixen molt. Vaja, que ens tenen ganes …

El joc de l’USAP és vistós però molt poc efectiu. A la mà és bonic, però sense avançar metres. Davant tenen a un equip decidit, que fa els bàsics bé i que s’ha conjurat. Al peu un desastre!! Ens cal un xutador!! Estan poc connectats: el darrer assaig fou de categories inferiors a la Catalunya Sud: un peel-off d’una touche a 5 metres. Fins i tot jo vaig veure que passaria abans!! Per acabar-ho d’adobar i que encara semblés més un matx del passat el man of the match fou n’Amedée Domenech!!! Fes-te fotre!!




Quan acabo aquestes línies l’USAP torna a anar segon a la lliga, però s’ha empassat pallisses memorables (USC). Li caldrà efectivitat i combat si vol tornar al TOP 14. Caldrà guanyar algun partit més a fora de casa. I la lliga és molt llarga. I molt dura. L’USAP s’ha d’acostumar a la vida dura ... i al Bearn encara no hi hem anat.

Joan le p’tit montagnard catalan Puig
Fotografies: Ivan Font

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada