Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dilluns, 18 d’agost de 2014

La llegenda de l'All Black perdut

Volia fer una article refrescant d'estiu i m'ha sortit un dels més seriosos de la temporada. La llegenda d'en Keith Murdoch ... aquesta és la seva història.

Hi havia una vegada un pagès d'Otago que feia de pilar dret. Feia anys que els Allblacks no veien un paio tant fort (191 cm, 112 Kg), capaç de tirar enrera en Colin Meads. Un lleó dins del camp i l'home més tímid fora d'ell: s'amagava darrera d'un bigoti gros, un barret de cowboy i unes camises a quadres que li venien totes petites.

El 2 de desembre del 1972 els kiwis guanyen a Cardiff contra els gal·lesos i en Murdoch fa l'assaig de la victòria kiwi ... fins aquí tot normal: avui tindria 60 caps amb els Allblacks i estaria al Rugby Hall of Fame al costat d'en Raphael Ibañez o Walter Spanghero ... però ai las!!! va passar que en tornant a l'hotel L'Angel de Cardiff els de negre reserven la primera planta per celebrar la victòria. I és clar que s'havia de celebrar!! havien guanyat a JPR Williams, Gareth Edwards, Phil Bennet!!! A mitjanit s'havia acabat la cervesa i en Murdoch va decidir anar-ne a buscar a la cuina. Quan s'acosta a la nevera del pis de baix un treballador li demana d'aturar-se i en Murdoch l'envia a fer gàrgares. Intervé aleshores el cap de seguretat de l'hotel, en Peter Grant (112Kg i 2m) i en Murdoch li clava un cop de puny ... la història aquí es fa fosca, però es necessitaran 4 persones per dominar en Murdoch enfollit.


L'endemà els dirigents de la NZRU decideixen enviar en Murdoch de tornada al país. El porten a l'aeroport de Heathrow per anar a Oakland ... i aleshores comença la llegenda: s'acomiada dels seus vigilants, els hi dona la mà i ja dins de l'aeroport canvia el bitllet cap a Darwin, al nord d'Austràlia. Aterra i desapareix dins dels boscos i la garriga.

Mort de vergonya, el bo d'en Murdoch va pensar que amb la baralla a L'Angel Hotel no tindria cor de presentar-se davant de la seva família, ni dels seu veins ... havia perdut l'honor de jugador de rugby ... aquest vell sentiment que fa que els que encara juguem, quan ens posem una samarreta el diumenge abans d'un matx, pensem en qui representem: la nostra família, el nostre poble, la nostra nació.

Sense rumb fix, ha viscut com un rodamón acceptant treballs de temporada i només tornant una vegada a Nova Zelanda (sota un nom fals i per visitar la mare després de la mort del pare). Nombrosos periodistes de rugby l'han buscat. Alguns l'han trobat: han intentat parlar amb ell per entrevistar-lo o almenys demanar-li la seva versió del que va passar ... Sense èxit. Avui en Murdoch té uns 70 anys i continua treballant del que pot, anant amunt i avall, vivint com un ermità a centenars de km del primer poble habitat.

Expliquen que avui en dia encara els jugadors de negre fan un ritual: el Murdoch Memorial. Alguns jugadors, delegats, entrenadors, treballadors de la NZRU ... Van al bar de L'Angel hotel, prenen una cervesa i parlen d'en Keith. Mai marxen de Ga·les sense fer-ho ... aixequen la pinta per l'Allblack que va desapareixer a l'outback australià.

Ferran Titou Puig


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada