Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dijous, 3 de juliol de 2014

Reflexions post-descens a Pro D2

Passats un dies de la desgràcia i havent fet un buidat rigorós de la premsa m’he imposat una reflexió. Ja l’amic Faidit retratà amb cruesa l’entorn trist i no vull repetir …

Trobat de tot: llàgrimes i plors, que la USAP és un monument, que és un cop molt dur per la Catalunya Nord amb més d’un 16% d’atur, que és patrimoni de Catalunya, que els catalans estan amb la vida com suspesa, que hi ha molta inquietud amb els spònsors, que la USAP és com una mare, que l’Independant ja ha perdut 300.000 euros amb la notícia del descens, que la ciutat perd en imatge, … etc etc etc. Fins i tot als de la Bocherie Ovalie (web en conya referencia del rugby) feien un gran reportatge sobre el descens, mesclant en Dan Carter, la declaració d’independència de la Catalunya Nord i la unió a la Catalunya Sud (com Crimea amb Rússia) i unes suposades declaracions d’en Manuel Valls dient que el descens de la USAP posava en perill la integritat territorial de la república … en fi com va dir l’amic Pere Mestres: “la baixada és més que una baixada”.

Després de tot això, i per retrobar-me amb el passat, he tornat a veure el reportatge “USAP, els guerrers de la losange” i he estat amb la família a l’Alt Conflent per Sant Joan i la Flama del Canigó.

L’ambient a la Catalunya Nord no és gaire afalagador. Costa de veure (i creure) a la USAP a les pàgines de ProD2 del Midi Olympique. Veig pàgines i pàgines a l’Independant dedicades al XIII i cap a la USAP. Però en canvi m’expliquen que el Pollestres i l’Entente del Vallespir són a punt de jugar les fases finals. M’han parlat del renaixement del rugby a la Costa Vermella: a Banyuls, Cotlliure, Port Vendres, …. i la USAP ha lluitat a totes les fases finals a les categories inferiors.

La vigília de Sant Joan anàrem a Sant Martí del Canigó i de tornada al Capcir ens aturarem a Vilafranca del Conflent. I allà ens trobarem a totes les escoles Bressola que literalment inundaven els carrers, saludàrem la flama del Canigó al bar dels bombers, remarcàrem com cada cop més cotxes es posen les quatre barres sobre l’escut de la regió (protesta contra la reforma d’en Valls?) i en Pere Manzanares signà un autògraf a mon fill petit recordant la catalanitat del club.

Així de senzill: Catalanitat i Combat. Són els dos valors que la USAP ha tingut des de la seva fundació. No entraré valorar si els ha perdut, si els ha de recuperar, ni si el rugby en general té més valors … però aquests dos són els que em mourà a mi a ser més que mai al costat de la nostra USAP.




A més com diu un vell amic: “Veurem vells estadis que fa anys que no visitem” … he, he!!  

Ferran Titou Puig

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada