Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

divendres, 7 de març de 2014

Genius Loci, article de Ferran Titou Puig

Ja som al temps del 6 Nacions. De fet ja som a més de mig torneig. Estem veient els grans ambients d’Edinburg, Paris, Londres, Roma, Cardiff i Dublin. Notem l’aire del lloc, l’ambient, allò que defineix tant bé els aspectes característics o distintius d’un indret concret … El que els romans en deien Genius Loci, l’esperit protector del lloc. I que Josep Pla va utilizar tant a les seves pàgines. 

Però aquestes grans ciutats amb els seus grans estadis defineixen bé el geni, l’esperit d’aquest patria comuna que anomenem rugby?? És realment definitori d’això Paris, ciutat de la llum? Cardiff, ciutat encantadora, de mida abastable, amb els seus pubs i el seu impresionant estadi del Mileni? Roma? Londres amb la terra promesa de Twickenham? El bellíssim Murrayfield? Dublin i el renovat Landsdowne? Jo crec que no. Crec que el Genuis Loci de l’Europa del rugby, viu entre el migdia de França (Occitània i Catalunya Nord) i al sud del País de Gales (Cymru). 

És a l’Occitània profunda i a les valls gal·leses, on viu aquest esperit. A prop de Cardiff i molt lluny de Paris. I no parlo de la Provença idílica de vinyes i de masos que surten a les pelis americanes o dels pubs de Cardiff amb el seu gran ambient de germanor. Parlo d’aquests poblets occitans i catalans oblidats per l’estat, on el camp de rugby és tan gran que hi cap tota la comarca. Parlo dels poblets de les conques mineres gal·leses on les cases són totes iguals i no veus ni l’esglèsia. Parlo de clubs amateurs, de jugadors anònims que viuen en pobles deprimits i que són feliços els diumenges al matí jugant amb els seus germans. Parlo d’Estagell, parlo de Abertridwr … on no hi ha turistes, on hi han cases corcades que cauen de velles … on encara ronda, els diumenges al matí, el genius loci del rugby europeu.

Ferran Titou Puig

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada