Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

divendres, 6 de desembre de 2013

Jugadors del territori

Ara que s'han acabat els autumn internationals o els test match de tardor i que la selecció francesa ha baixat fins el lloc n 6 del ranking de la IRB se'm fa avinent fer una reflexió. Reflexió que entronca amb un article escrit en aquest web publicat per l'admirat Jan Faidit que es titulava Contra Toló. Article que em va agradar molt, que en gran part compartia, i que vaig comentar. El que recordo molt clarament fou com va contrastar amb les declaracions d'en Guy Novès després de l'eliminació de l'Stade Toulousain de la final del Top 14. Crec recordar que literalment deia que "ja no fitxarien més jugadors francesos".

Vull fer l'exercici de posar-me al mig. Entre en Faidit i en Novès, entre en Jan i en Guy ... Qui té raó? Què carai passa? Com pot ser que l'entrenador de la columna vertebral dels Bleus digui això?? Com pot ser que els millors caçatalents de l'hexàgon diguin això? Tot gran jugador occità (i fins i tot català) ha passat o vol passar per ST. De Tarba, d'Auch, de Mont de Marsan, de Montalban, de Castras, de Caurs, de Pau, de Foix, de Narbonna, de Besiers, ... De la Losera, de l'Auvèrnia ...

Al moment de la fase final de la lliga passada, L'ST tenia (parlo de memòria) 9 jugadors seleccionables amb els Bleus i el Toló en tenia 11 jugadors internacionals de diferents països que ja no eren seleccionables ... Un abisme. A casa varem donar suport al Castres Olimpyque en les fases finals, però reconec que amb un cert desassossec.

   

Crec que la resposta l'hem de buscar en la relació (o no-relació) entre la lliga professional (Top 14) i la Federació Francesa (FFR). El calendari està molt tensionat i un jugador internacional a França té els internacionals de tardor, els 6 Nacions, els mundials (cada 4 anys), les gires d'estiu, ... Amb el conseqüent perjudici pel seu club. Us recordo, benvolguts lectors, la duresa de les lligues franceses: Top 14, Pro D2, federals 1,2 i 3 ... Recordeu quan va durar en Carter amb la samarreta de l'USAP abans de la primera lesió?? Resposta: calendari i lliga duríssima. Cocktail letal. 

A més França es mou entre dues ànimes. N'hi ha una que és humil, que sovint és massa crítica amb el seu rugby local, que renega del rugby-paysan, que admira massa el rugby de l'altra banda del canal i el de Nova Zelanda, ... I una altra que se sap la gran rival dels Springboks i dels All Blacks, que omple tots els petits camps d'Occitània (quan els de la Lliga Principality del Pais de Gales són mig buits), que ha estat capaç de muntar el programa JIFF (Joueurs Issus de Filières de Formation) imitant el que ja fa molts anys que fan els novazelandesos o australians o anglesos ... O us pensàveu que tots els All Blacks havien nascut a Nova Zelanda???



Cap a on va el rugby francès?? Això ja és matèria d'un altre post ...


Ferran Titou Puig

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada