Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dilluns, 29 d’abril de 2013

Slán leat, Dublin!


Adéu a Dublin. Adéu a l'Amlin. Adéu a la temporada. Divendres passat, Jerome Porical va barrar el pas amb les seves puntades al retorn a la capital d'Irlanda deu anys després. Ni aconsseguir més assajos ni tenir el públic de la teva banda és garantia quan no s'acaba de concretar tot i dominar, quan no s'aconsegueixen punts perquè el teu xutador no té el dia, quan la melé té més de fase de pèrdua que de fase de conquesta ...



Trist comiat el protagonitzat divendres pels Arlequins: crucificats per Porical, autor de vint dels vint-i-cinc punts aconseguits pels de París, amb una eficàcia de set sobre vuit. Gran primera part dels Catalans, que se n'anaren al descans amb un estret marge a favor; i és que tot i avançar-se l'Stade als vuit minuts gràcies a una puntada de Porical (qui si no?), dos assajos, de la mà de Guirado i Hook, i una penalitat transformada també pel gal·lès, van permetre els catalans encarar el segon temps amb un 13 a 9 favorable. Però amb Tuilagi a la banqueta, substituit per Guiry, per una lesió al genoll dret.



A la represa, Hook va passar l'ovalada entre la hac, però un assaig de David Lyons a la banda dreta de l'atac va igualar el matx quan restava més de mitja hora. Una nova penalitat transformada per Hook tornava a donar un marge necessari als locals, però el patiment entre l'afició era un fet: intercanvi de puntades, imprecisions dels àrbitres de toche (fins a dues vegades va haver de demanar l'ajut del de video, per donar validesa a les penalitats xutades pel gal·lès). Els nervis s'anaven ensenyorint també, d'un equip i d'un estadi que van veure com, a quatre minuts del xiulet final, Porical aconseguia passar la pilota entre pals i avançar, per segona i definitiva vegada, els de les samarretes llampants. Els canvis introduïts per Delpoux en els darrers instants de poc serviren i, tot i una primera part ben jugada pels Catalans, París es va endur el passi a la final de Dublin, gràcies a un joc pràctic i fred. Excessivament racional, potser. En definitiva, una mena de síntesi d'una temporada que no passarà precisament a la història del rugbi del país, i un mal comiat per jugadors de la talla de Tuilagi, Sid, Melé o Planté, que van disputar divendres el darrer matx a Perpinyà.



L'eliminació i la setena posició a la lliga domèstica afegien, divendres, una preocupació més als aficionats i la directiva del Club Català: sense Heineken Cup, i els ingressos que se'n deriven, podria la USAP seguir formar part de l'èlit ovalada de l'Hexàgon? Per gràcia de les combinacions de semifinals, però, Clarmont i Toló han arribat a la final de la màxima europea a disputar a l'Aviva Stadium; cosa que vol dir que, per al Top14, s'obre una nova plaça per a la HCup que ocuparan els Catalans ... sempre i quan l'Stade Français no s'embutxaqui l'Amlin. Més d'un, a Perpinyà i davant dels balanços de comptabilitat, deu tenir els dits més que creuats.


En aquest darrer partit de la temporada a casa, presència nombrosa de sucatalans: a banda de representants de la Penya, de la Penya Usapista 550 de València (herois!) i de la Penya Avant, també van assistir a l'Aimat Giralt dos nous adeptes de la religió ovalada, secció de la Lorena: els senyors Eric i Daniel. A tots ells, que van disfrutar de l'ambient i del primer temps, i que com la resta d'assistents van patir la derrota, una salutació especial!

Per veure el primer lliurament de les fotografies de l'Ivan Font,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada