Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dilluns, 22 d’abril de 2013

Adéu fases finals!

Res a esperar del Top14. Després de la derrota de dissabte a la tarda a Agen (23-15), la USAP es garanteix la setena posició, que només li donarà dret a participar a la Heineken Cup si un un equip de l'Hexàgon s'embutxaca l'edició d'enguany de la màxima europea. S'han acabat els càlculs i l'emoció del darrer partit, a Montpeller enfront del sisè classificat, no tindrà cap mena d'importància de cara a la classificació final; si però, que n'hauria de revestir per d'altres motius: finir la lliga domèstica amb un mínim de bon regust de boca ... i imposar-se a l'equip pel qual ha decidit Mas fitxar. Marc Delpoux mirava de treure ferro a l'assumpte, i localitzava en les dues derrotes per estret marge enfront Castres la impossibilitat d'arribar a les fases finals; fins i tot, ho rematava afirmant que la plantilla era curta: "La USAP no té els mitjans per competir amb garanties en les dues competicions. No podem rendir al màxim nivell sense determinats jugadors" Ja és ben casualitat que aquestes declaracions apareguin la mateixa setmana que comencen concretar-se fitxatges de cara a la plantilla de l'any vinent. Tot resumit en què la setena plaça era l'objectiu essencial, i s'ha garantit.

I és que el dissabte els Catalans van saltar a la gespa de l'Armandie amb notables absències: Mas, Guirado, Vahaamahina, Cazenave, Hook, les més destacades. La conseqüència: un joc intermitent, amb excessives penalitats concedides (sobretot en melée) i un xutador desencertat (tres errors per David Melé, per un 100% d'efectivitat per la banda del xutador local). Un cert domini i una evident manca de concretar-lo: la història, de fet, d'aquesta temporada que ja s'acaba. Divendres vinent, però, el rugbi tornarà a Perpinyà. Ho farà de la mà de l'Amlin Cup: la semifinal enfront del Stade Français pot ser la darrera pedra en el camí a Dublin. Deu anys després, la USAP pot tornar a la capital de l'Illa Esmeralda a disputar una final europea. Confiem-hi, i esperem que amb millor resultat que no pas aquell 24 de maig de 2003.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada