Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

divendres, 8 de març de 2013

Mites al Llenguadoc

La Penya la Lleganya organitza aquest cap de semana una activitat que em fa molta il•lusió: anem a Carcassona a fotre’ns una cassoulet i a veure el derby “audois”: USC vs RCNM. Carcassona contra Narbona, les millors castanyes de la ProD2. 

Anirem per l’autopista d’Entre-Deux-Mers. Passarem per la plana del Llenguadoc. Encaixada entre el Massís de les Corberes i la Muntanya Negra i Lacauna. La plana del Llenguadoc: ahir camp de batalla de la croada contra Occitània i testimoni d’innmerables revoltes contra França … i avui, una plana transitadíssima amb les seves cases de putes pels camioners, les seves vinyes turmentades per la calor de l’estiu, els seus restaurants de carretera on serveixen botifarres tolosanes i cassoulet, els seus estadis de rugby inmensos i difícils d’omplir … tot ben amanit amb les cançons d’en Charles Trenet i la vista omnipresent de Lesinhan de les Corberes … aquest és el Llenguadoc modern. 

Espero fer una inmersió profitosa en aquest territori tan estimat. Els territoris , a més de ser espais físics, són espais mentals i espirituals … i a voltes èpics. I d’això vull parlar de l’èpica del rugby llenguadocià. 

Rellegint aquests dies “Les contes du rugby” d’Henri Garcia, he retrobat l’èpica i la mítica d’aquest tros d’Occitània. M’ha semblat reviure els derbis duríssims a Narbona o a Lesinhan, com aquell on l’Antoine Wisser, amb el mot de “Paparou” li va arrencar la orella a un pilar rival en resposta a que li havia fotut el dit a l’ull …. I se la va empassar per evitar la sanció!!!! M’ha semblat tornar a sentir els crits de “Macarel!!! La sang del Papetou!!!” als estadis del Carcassés. M’ha semblat tornar a veure a “Sultan” Sebedio fent fer als jugadors 4 voltes d’honar a l’estadi “dal Molí” amb una ampolla de litre de vi negre a la mà … és igual si es guanyava o es perdia, el que compta és el combat!! He somiat que era a Narbona l’any 1926 durant la gira europea dels New Zealand Maoris. En aquell gran partit s’enfrontaven els homes de negre contra una selección del Llenguadoc-Rosselló (seleció de Perpinyà, Narbona, Besiers, Carcassona, Quillan i Lesinhan). Ah!!! Benvolguts lectors d’aquest web!! Us puc dir que en aquell temps d’entre guerres aquesta selecció “regional” era tan forta com el XV de França, N’aimé Cassayet els comandava!! Aquell matx seria el pitjor tràngol de tota la gira europea pels maoris. Aquí s’encunyaria definitivament un mot occità que ha fet fortuna al món de l’oval. És aquí on el mot provençal “netejat” passaria a ser utilitzat de manera habitual. I és que el capità Cassayet ordenà a en “Paparou” de “netejar” en sortida de tres diferents melées a l’obertura, al centre gros i a l’ala … i els tres sortiren del camp en “civière” … “netejats” … quin matx!! 

Una terra de pagesos, tractants, comerciats i boters, tan durs (o més) com els miners gal•lesos. I és aquí, al costat de casa. Només cal agafar el cotxe i tirar Salses amunt … i quan veieu senyalat “Fitou”, ja hi sou: bons vins, bon rugby, bona gastronomía, paisatge familiar … en fi un paradís al costat de casa … i a més són els nostres germans. 

Ferran Titou Puig

2 comentaris:

  1. esperant amb ganes la crònica de la tornada. endavant!

    ResponElimina
  2. Grans records de Carcassona, ciutat on em van enssenyar a estimar el rugby de ben petit i d'on encara guardo la pilota de cuir que em van regalar fa més de quaranta anys. Espero veure'l aviat al Top-14

    ResponElimina