Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dimarts, 5 de febrer de 2013

Itàlia 23 - França 18

Increïble però cert: campanada transalpina la primera jornada del Sis Nacions. Rugbyrama, l'edició digital de Midi Olympique, no s'estava gaire per brocs el mateix diumenge: Desastre a Roma, segona edició. L'ensopegada monumental al Flamínio de fa uns anys encara es recorda al XV del Gall ... Però és que aquesta vegada, en ser la primera jornada del campionat, deixa la incògnita de quins seran els efectes psicològics, i de retruc sobre el joc del conjunt, d'una derrota d'aquella que cou encara que Saint-André tregui ferro a l'assumpe i afirmi que el trofeu no està pas perdut. Sense gaire capacitat d'ocupar el terreny i amb una touche maldestre, els del Gall van veure com dues contres de gairebé vuitanta metres dels italians acabaven en dos assajos fatals per als seus interessos.

L'eficàcia italiana va quedar diumenge fora de dubte; la pàtina de Jacques Brunel, l'Astèrix que va conduir la USAP al planxot fa quatre anys, continua vigent. L'eficàcia francesa en defensa, estadísticament, resta fora de dubte: més d'un noranta per cent de placatges aconseguits, i una bona resposta al repte físic italià. Però un excès de pilotes perdudes en el contacte (o una bona recuperació taliana: això sempre depèn de com es miri!) i una capacitat transalpina per treure petroli de la mínima oportunitat a la vista, va acabar passant factura al XV visitant.

L'encert del mig d'obertura local, Luciano Orquera, sumada al realisme metòdic imposat des de la banqueta italiana, va fer que el conjunt local pogués afermar pas a pas l'avantatge aconseguit per parisse als cinc minuts de joc. Els francesos van anar esgarrapant gairebé punt a punt, i al descans van poder anar cap al vestidor amb un marge mínim de 13 a 15, gràcies als assajos de picamoles i Fall. Però a la represa, el realisme italià es tornà a imposar sobre una França que no acabà de trobar el seu joc, i que va veure com al minut cinquanta-set Castrogiovanni aconseguia l'assaig de l'empat (i Orquera, la transformació de l'avantatge). Quedaven gairebé vint minuts de tensió i nervis, que un drop de Kris Burton van poder atenuar un xic. Però tampoc gaire. A deu minuts del final, els francesos van mirar d'accelerar, però sense sort. En els darrers instants, la davantera francesa va intentar a través de melés arrencar un assaig de càstig. Però els italians, advertits i sabent que eren els francesos precisament els qui hi tenien més a perdre, aguantaren bé l'embestida. Amb el xiulet final, es confirma la sorpresa. La primera: Itàlia s'enduia la victòria i els punts, i França quedava descartava pel Grand Slam. Es convertirà en realitat l'amenaça de Brunel, de convertir els transalpins en candidats al trofeu?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada