Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dimarts, 4 de desembre de 2012

That's the Rugbychampionship!

Text: Jan Faidit
Fotografies: Ivan Font

Bristol és una ciutat de la costa sudest d'Anglaterra, amb prop de mig milió d'habitants (aviat està dit!) i amb un equip de rugbi que milita a la segona màxima divisió anglesa. Com passa sovint, l'equip comparteix instal·lacions (el Memorial Stadium) amb el club de futbol de la ciutat, el Bristol Rovers. No fa pas gaire anys, el club disputava la Premiership (la temporada 2006/2007 va quedar tercer), però ja fa quatre temporades que roman a segona. Ep! La temporada passada va quedar primer de la fase regular. No és estrany, doncs, que aprofitant la visita a Cardiff per veure in situ el darrer autumn test entre Gal·les i Austràlia, qui això signa aprofités per anar al Memorial Stadium la darrera (i més freda!) nit de novembre per veure i viure el partit entre el Bristol i els London Scottish. I bé que va valer la pena!

Gràcies a les bones maneres de l'amic Tom Tainton, vam poder disfrutar d'un bonic xoc entre ambdós equips. Val la pena ressenyar diverses coses. La primera: a cinc minuts de l'inici del partit, el camp mostrava una minsa entrada ... Quan l'àrbitre estava ja disposat a xiular l'inici, però, aparegueren de sota de les pedres milers d'aficionats locals que, arrecerats en els diversos pubs de l'Estadi, van ocupar ràpidament les seves localitats disposats a bramar el seu crit de guerra: "Come on Bris!". La segona: l'equip contrari arribà a l'estadi una hora i quart abans de l'inici, tot xino-xano; de fet, van passar per davant nostre mentre ens intentàvem escalfar amb una tassa de té ben calent (sí, què hi voleu fer!). Un marge aparentment estret per l'escalfament; en Tom ens va mirar i ho va resumir perfectament amb un senzill That's the rugbychampionship!, com volent dir, això és rugbi amateur. Sense pretensions. Però aquesta és només l'aparença: des del moment que veus els dos equips a la gespa, preparant el partit, ja aprecies que hi ha alguna cosa més. L'escalfament és ordenat, especialment el de Bristol. Seriós. Extremadament seriós. Cap diferència amb els escalfaments d'equips del Top 14, de la Celtic League o de la Premiership. Els Exiles semblen més anàrquics en la seva preparació; no sé si pel retard, o pura i simplement perquè és filosofia de club. 

Abans de l'inici xerro amb un periodista local: em promet emocions fortes. Bristol compta amb un nou tercera clau, Alafoti Fa'Osiliva, procedent del Sevens's samoà i ... ex de Toló! A banda, també té a les seves files l'ala Mike Tagicakibau, nascut a Nova Zelanda i germà de Sailosi (actual jugador dels London Irish i de la selecció samoana). Per si no n'hi hagués prou, el matx té tints fratricides: fins a cinc jugadors dels Scottish havien militat la temporada passada a Bristol i, un d'ells, Chevvy Pennycock (flanker) té el germà a les files de Bristol (també flanker!). La cosa, abans de començar, promet. 

Amb la puntada inicial, els Scottish prenen la iniciativa. L'equip local sembla nerviós, o si més no, cedeix un cop de càstig absurd al primer minut per retenció: James Love, el 14 visitant, aconseguirà els tres primers punts. De fet, Love serà un dels jugadors més incisius dels Exiles: amb el peu i amb el joc a la mà. Bristol es refà de l'atzagaiada, i als set minuts Watkins aconsegueix la primera marca del partit gràcies a una bona jugada de Ruki Tipuna, el mig de melé local, que es rifa la línia de tres quarts amb una carrera boja de lateral abans de fer una puntada rasa que Watkins aprofita a la perfecció. Amb el 7 a 3 en el marcador, els Scottish surten de nou des del centre del camp ... i Bristol repeteix l'error en la recepció/retenció: 7-6. Els locals respondran amb una penalitat centrada, agafant una mica de marge, però gairebé en la jugada següent el primer centre dels Scottish aconsegueix el primer assaig visitant i puja el 10 a 13 en el marcador (que, després d'una tercera penalitat transformada per Love, passa a ser 10 a 16). Abans del descans, però, dues penalitats permeten igualar el partit a Bristol; amb el xiulet que dona per acabats els primers quaranta minuts, enfilen els vestidors amb un empat a 16. De moment, el partit sembla l'estrany invent que hem vist unes hores abans a l'església de St Mary Redcliffe: el pèndul caòtic. Cap dels dos equips sembla acabar d'ensenyorir-se del joc, les imprecisions sovintegen i, tot i que ambdós guanyen les seves touches, la melé de Bristol és formidablement desastrosa; tot amb tot, està dins del partit i demostra més capacitat d'incisió, especialment quan és capaç de donar continuïtat a l'ovalada.

A la represa, Bristol surt amb la lliçó apresa: torna a comandar el marcador gràcies a una penalitat, i aviat comença a desgranar assajos per mauls sortits de touches a pocs metres de la línia de marca. Sembla increïble que un pack de davanters tan inestable en la melé, sigui tan ferm en el maul: fins a tres assajos aconsegueixen els locals per aquest mètode. El darrer, però, el que pujarà el definitiu 43 a 16 en el marcador, vindrà després d'una sèrie de fases continuades de la davantera local i un posterior trencament de la línia defensiva del segon centre, que s'escolarà de la banda cap a l'interior per acabar plantant l'ovalada per quarta vegada al segon temps en zona dels Scottish. Fa'Osiliva és nomenat man of the match, fruit del seu excel·lent debut amb dos assajos; però segurament, el millor del partit no siguin els aplaudiments que s'endu ell, o el segona línia local Mariano Sambucetti en abandonar el camp, sinó l'ovació pel pilar dels Scottish, Mark Irish, que l'any passat era jugador de Bristol. I és que una de les millors coses que en pot ensenyar el rugbi, en la nit més freda de novembre, és que de vegades els teus continuen sent els teus. Encara que vesteixin una altra samarreta. En Tom ens deia that's the rugychampionship. Doncs bé: deixem-ho en què that's rugby. Que no és poc!

PODEU VEURE EL PRIMER LLIURAMENT 
DE LES FOTOGRAFIES DE L'IVANT FONT

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada