Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dimarts, 11 de desembre de 2012

Colomièrs: el fil retrobat

Text: Jan Faidit
Fotografies: Ivan Font

Diuen que, per ajudar a sortir Teseu del Laberint del Minotaure, Ariadna li lliurà un cabdell; si el descabdellava, un cop mort el Minotaure podria sortir del laberint sense cap mena de problema. La vida acostuma a estar plena d'aquests fils: sovint invisibles, de vegades teixits només en el nostre interior. Nord enllà, passat l'Estany de Salses, et retrobes un d'aquests fils d'Ariadna. Van apareixent noms davant teu: tota una geografia íntima. Històrica, memorialística, èpica. També esportiva. Narbona, Besièrs, Montpelhièr, Carcassona, Mirapeis, Castelnou d'Arri, Tolosa, ... Occitània es va desplegant mica en mica davant teu. L'objectiu és Colomièrs, una població enganxada a Tolosa, que fins després de la Segona Guerra Mundial no superà els dos mil habitants i que en l'actualitat en compta trenta mil.

Què té Colomièrs? Podríem dir que és una síntesi d'Occitània, d'aquella Ocitània subterrània que s'intueix i apareix una tarda de dissabte en un camp de rugbi. L'Occitània que, quan t'identifiques com a català, et reconeix i et diu Ja se us nota per l'accent; l'Occitània que dedica una plaça i una avinguda a la Val d'Aran, cosa que el meu poble no ha fet mai. L'Occitània que, quan arriba l'hora, es reuneix religiosament a l'Estadi. Que sigui fosc i faci fred, tan se val: el rugbi, en aquest nostre país gran, és fonamental. No és estrany que en Titou i le p'tit montagnard catalan el definissin com el Sant Graal d'Occitània: amb la llengua gairebé convertida en mer accent, la bandera transformada en simple escut institucional d'administracions i el passat convertit en una mena de parc temàtic de malinterpretacions sobre el catarisme, el rugbi és el codi que manté el país en un mateix marcreferencial. Colomièrs, deia, és una síntesi. Com  ho són molts d'altres noms que podrien configurar una lliga de rugbi occitana sense cap mena de problema: els Catalans tenim un equip a les dues divisions professionals de l'Hexàgon; els bascos, dos; quants en tenen els occitans? Algú s'atreveix a comptar-los? Des de l'òptica sudista molts considerem que la disputa de la final del Top14 a París és, en el millor dels casos, d'un mal gust terrible; en el pitjor, el darrer acte del colonialisme interior. Potser Paul Goze, nou president de la LNR, podria capgirar-ho? Personalment m'estranyaria; tot i que coses més rares he viscut darrerement.

L'US Colomiers neix el 1915. Vuitanta-tres anys després, l'equip s'embutxacava l'European Challenge Cup enfront d'Agen: era el primer de febrer de 1998. L'any següent, l'equip competia i arribava a la final de la Heineken després d'imposar-se a la semifinal a la USAP; la jornada decisiva seria Ulster qui s'enduria el títol, a Lansdowne Road. Noms com Skrela o Jauzion han vestit la samarreta de Colomièrs. No és estrany, doncs, que l'Estadi del Club rebi el nom del president d'aquells anys: Michel Bendichou, màxim directiu entre 1981 i 2003. Tot un mite a Colomièrs ...


El descens a Federal 1 l'any passat fou passatger, i enguany Colomièrs torna a militar a ProD2. Amb un català, Bernard Goutta, com a entrenador de davanters i coresponsable de l'equip Pro; tot i que l'evolució de resultats aquesta temporada no era del tot positiva, el matx enfront Tarba d'aquest passat dissabte prometia emocions intenses. Occitània és una mena de Gal·les mediterrània, per dir-ho ràpid i malament: a les illes, els gal·lesos viuen l'esport de l'ovalada com una religió. Al continent, són els occitans els qui conceben d'una manera transcendental i ritual el rugbi. Tinc les meves teories, però necessitaria més espai que aquesta senzilla crònica.

Catorzena jornada de ProD2: Colomièrs vesteix de blau, amb lleugeres franges blanques; Tarba, el rival, amb samarreta blanca i detalls vermell (una mica a l'estil Biarritz). Gràcies a Maurice Guibert comptem amb bona entrada, i millor lloc per a les fotografies. Entre el públic, una destacable colònia de seguidors de Tarba; pantalla de televisió gegant on descobrim que l'equip local compta amb una aplicació d'Iphone. L'speaker s'esgargamella presentant els dos equips i, abans de saltar aquests al terreny de joc, sona per megafonia una versió una mica sorollosa de la BSO de The good, the bad and the ugly. Diguem que, respecte a l'anglesa Rugbychampionship, ProD2 dóna una sensació més, no sé si escriure professionalisme o showbusiness. Tan se val: diferències regionals, que diria aquell, i tots pendents de la primera puntada del partit.

En pocs minuts de joc, es pot apreciar la bona feina feta per Goutta amb la davantera de Colomièrs: bones touches, bones entrades de ruck, melé ferma, bona col·locació en el camp ... A destacar especialment el flanker Martin Puech, veritable ànima de l'equip: capità, treballador incansable, ràpid i eficaç. Als tres minuts Colomièrs s'avança en el marcador gràcies a una penalitat transformada per Lafforgue; els locals comanden el marcador però el joc encara està protagonitzat per titubejos i canvis de possessió. Als deu minuts, però, una bona jugada d'atac dels homes de Goutta permet Puech estripar la defensa visitant, i l'altre flanker de l'equip, Béco, aconsegueix el primer assaig de l'equip. Amb la transformació de Lafforgue, Colomièrs s'avança 10 a 0 en el marcador, i comença a marcar diferències. Tarba erra una penalitat als dotze minuts, després d'un bon up and under de Mikael Etcheverria: primera incursió més o menys efectiva dels visitants en la meitat de camp contrària. Els de Tarba es refan de l'error, i als disset minuts Fortassin encerta a passar l'ovalada d'una puntada entre la hac: 10 a 3. Els de blau i el seu joc no es ressenten d'aquests primers punts: la continuïtat en les fases i una bona combinació amb el sempre present Puech, permeten el segon centre Florian Nicot aconseguir el segon assaig de la banda local, que amb la transformació puja el 17 en la seva meitat del marcador. Dues penalitats, una per equip, permetran pujar tres punts més a cadascun dels dos XVs; cap a la mitja hora de joc, però, i tot i el fred que fa, les dues davanteres s'escalfen sobremanera i protagonitzen allò que abans se'n deia un "contraste de pareceres". El pilar visitant, l'incisiu georgià David Dadunashvili, rep una targeta groga que permet Colomièrs, a més, sumar tres punts més gràcies a la transformació de la preceptiva penalitat (35'). Un nou cop de càstig fa que el marcador al descans sigui de 26 a 6; el partit, doncs, gairebé decidit per als locals. Resta saber si s'aconseguirà el bonus ofensiu.

Tarba tenia, a l'inici del matx, un balanç de vuit victòries, quatre derrotes i un empat; Colomièrs protagonitzava quasi la mateixa estadística, però a l'inrevés: cinc victòries i vuit derrotes. Sobre la gespa, aquesta freda tarda de dissabte, la realitat és la inversa. Tarba no sembla pas tenir la capacitat de capgirar el marcador; oimés tenint en compte que, en els cinc primers minuts del segon temps i encara amb inferioritat numèrica, encaixa una nova penalitat transformada (29-6); Colomièrs relaxa el seu joc, perd capacitat incisiva, però es resisteix a cedir el domini del partit als de blanc-i-vermell. Tarba canvia cinc davanters, i mica en mica guanya metres, invertint la lògica del matx. Durant un percentatge majoritari del segon temps, està trepitjant territori local, però no concreta aquest domini territorial en el marcador. Qualsevol penalitat és enviada a touche, rebutjant la possibilitat de sumar punts de tres en tres. L'actitud els honora, però en joc es mostren incapaços de convertir les seves ganes en quelcom positiu: les touche no surten, la defensa de Colomièrs és homèrica (i acaba amb dos sin bins: Puech i Rayssac) i la desesperació es va ensenyorint mica en mica de les files dels de Tarba. Després de vint minuts d'estar encauats a menys de vint metres de la zona de marca local, d'infinites touche errades, de regals en forma d'avant de Colomièrs cada cop que recuperava l'ovalada, arriba el súmmum: Colomièrs troba una forat impressionant en la línia esquerra de la defensa visitant i l'ala fidjià Ilikena Bolakoro aconsegueix el tercer assaig local a dos minuts del final. Desastre per a Tarba, que veu com Colomièrs en té prou amb un minut per crear perill del no res, arrencar el bonus ofensiu, i deixar en ridícul la seva davantera.

Notable matx, en definitiva, el que es va viure dissabte a la tarda al Michel Bendichou: excel·lent primer temps, i molt d'ofici per part del XV local en el segon. Res a envejar a qualsevol partit d'aquell que, quan estem de sort, podem veure per televisió. Però més enllà del joc en si, i de la competició, m'agradaria deixar apuntat aquí que, entre les dues poblacions, sumen encara no vuitanta mil habitants. Tarba està a vint quilòmetres de Lorda, la mítica Lorda de l'encara més mític Jean Prat; Colomièrs, enganxada a Tolosa (la Tolosa que s'acaba d'imposar, sense gaire esforços, als Ospreys). Occitània viu rugbi. Menja rugbi. Beu rugbi. Respira rugbi. Potser té la forma de cassoulet, o de bon vi. Però és rugbi. Quelcom més que un simple esport. Diuen les males llenguës que els irlandesos van renunciar a la seva llengua amb la condició d'escriure anglès millor que l'ocupant; i d'aquesta renúncia n'haurien nascut Yeats, Beckett o Joyce. Van transformar l'anglès en una arma, la seva arma, per superar els colonitzadors. Diuen els entesos que el rugbi va arribar a l'Hexàgon creuant el Canal, i va establir-se a Occitània fent un viatge geogràfic (canvi de país) i social (de les middle and upper classes a les classes populars). Els occitans la van convertir en la seva arma, la seva eina, la seva nova religió: en pocs llocs del món trobareu un esport que es visqui de manera tan tel·lúrica i, a la vegada, tan a flor de pell. Com diuen els estimats Nadau, lo rugby es occitan!



Per veure totes les fotografies,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada