Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dimecres, 5 de desembre de 2012

Campanada a Twickenham, desastre al Millenium

Dissabte passat, 1 de desembre, els disputaren els dos darrers test match. Dos grans partits, de fet: sobre el paper, i sobre la gespa. Emocionants, sorprenents i d'aquells que fan afició ...

Anglaterra 38 - Nova Zelanda 21


Els All Blacks saltaven a la gespa de la Catedral anglesa del rugbi amb l'etiqueta de favorits. No en va havien encadenat des d'agost de 2011 20 partits sense perdre (dinou victòries, un empat), i perseguien superar el rècord d'invencibilitat d'un equip neozelandes, en possessió dels anomenats Invencibles, amb trenta-dos partits consecutius sense conèixer la derrota a la dècada dels anys vint. La generació actual d'All Blacks, encapçalada per Dan Carter (per triar un nom dels molts), no serà la que superi l'esmentada marca, perquè Anglaterra va barrar-li al pas amb una contundent victòria a Twickenham; contundent i història, pels de la Rosa, ja que és la victòria amb més diferencial aconseguida sobre els de la Falguera de Plata: disset punts, treballats fins a l'extrem, que ens demostren que l'ensopegada de Carter, McCaw i companyia no va ser una casualitat, sinó tot el contrari.

Els anglesos van presentar un partit efectiu. Fins i tot el capità, Richie McCaw, no es va estar d'assenyalar les virtuts del contrari: Estem decebuts. Hem intentat entrar en el partit, però els anglesos han jugat particularment bé. I cal reconèixer el mèrit del seu partit. Quan algú com McCaw fa aquestes declaracions, poques coses més es poden afegir. Superioritat física local, alguns errors dels visitants, i un 100% d'emoció són el resum perfecte d'un matx que, millor que fer-ne la crònica, és poder-lo gaudir de nou a través de l'enllaç d'ací sota.


Gal·les 12 - Austràlia 14


Al Millenium Stadium, Gal·les saltava a la gespa amb la necessitat de fer oblidar les tres derrotes en aquests tests enfront Argentina, Samoa i Nova Zelanda. A priori, era possible, ja que els gal·lesos van plantar cara fins a l'extrem en la seva gira d'estiu per l'Hemisferi Sud, i llavors els wallabies només es van poder imposar per estrets marcadors. Els australians, però, volien oferir una victòria en el seu darrer matx al capità, Nathan Thorpe. La batalla estava servida, i la voluntat de victòria es va deixar notar sobre el joc: una mica més gasiu del que és habitual pel cantó gal·lès, que tenia davant una defensa ferotge que difícilment permetia un trencament de la línia. La retirada de Charteris, a més, va afectar en determinats moments la conquesta de la touche dels locals, que van veure segurament amb la substitució del "català" per Ryan Jones una pèrdua en la fase estàtica però un guany en la defensa en moviment (gran partit de Jones).

A tot això, el marcador només es va moure a puntades. I en aquest àmbit, els gal·lesos van estar més encertats en la seva tria dels xuts a pals: entre Halfpenny i Bealey van anar movent el marcador de tres en tres. Al descans, els visitants comandavane el marcador per 6 a 9, però a l'equador del segon temps els gal·lesos ja s'havien posat per davant en el marcador i mantenien un 12 a 9 a l'electrònic de l'Estadi, defensant-lo amb ungles i dents, i amb el públic gal·lès enfervorit davant de la possibilitat de trencar la mala ratxa d'aquest novembre amb una victòria enfront Austràlia. Però els wallabies són molt wallabies, i mentre els gal·lesos o podien concretar en cap moment la seva possessió en forma de marca, els australians en van tenir prou amb un trencament de l'ala per la banda dreta, una encerta passada a Beale i un sprint a morir d'aquest per aconseguir la victòria, i enfonsar en la més amarga de les derrotes els Dracs Vermells. Uns Dracs que venien de guanyar el Sis Nacions, i que encadenen una sèrie de resultats que, en el millor dels casos, podríem qualificar de dolents. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada