Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dilluns, 19 de novembre de 2012

La sorpresa del Millenium

Excepcional el calendari de partits que esperava als aficionats a l'esport de l'ovalada el passat cap de setmana: fins a nou eren els enfrontaments de tardor previstos, vuit d'ells en dissabte. Amb les pertinents hores davant del televisor … Tot sigui pel bé de l'esport inventat per William Webb Ellis! 

De tots ells, el primer cronològicament parlant va resultar ser el més sorprenent: Samoa visitava Cardiff amb la llufa d'equip menor (Argentina la setmana entrant, Nova Zelanda i Austràlia les següents). I a fe de déu que va incomplir perfectament el paper que li adjudicaren apostes, especialistes i públic. I és que , divendres, els del Pacífic, amb un Henry Tuilagi al final del matx feliç i exultant a la grada, van imposar-se al Xv del Drac Vermell. I van imposar-se bé: amb un obertura capaç de convertir en punts les penalitats, el resultat hauria estat més ampli. D'acord que Gal·les no va treure a la gespa el XV de gala, però tots sabem que el país del Drac és una terra on el rugbi és una religió. Per això es va fer estrany, en certa manera, veure com els samoans imposaven la seva lògica a la melé (molt especialment durant el segon temps) i la seva imaginació en les combinacions de tres quarts, amb un Fotua'li impressionant com a mig de melé i sense cap mena de vergonya. Amb assajos d'acrobàcia, de murrieria, i deixant ja des del primer minut, amb la marca d'Autagavaia, amb un pam de nas un públic gal·lès que va arribar a xiular els xuts a pals (on s'és vist, això, a Cardiff? Bronca gal·lesa?). La victòria samoana per 19 a 26 va fer que molts recordessin la maledicció pacífica que arrastren els del Porro.


L'endemà dissabte, les previsions es van acomplir més o menys. En un partit que, tècnicament, no es pot considerar un test match (per motius contractuals amb Aviva, només els partits que els irlandesos juguen a Dublin mereixen aquest títol … Fins aquí hem arribat!), els del trèvol van imposar-se clarament a uns flying fijians que van ser poc voladors, val a dir: Limerick els deixà glaçats a ells, i a la seva meitat del marcador (53-0). Nova Zelanda va imposar-se 10 a 42 a Itàlia; el marcador, però enganya: els italians van plantar cara durant el primer temps … però a la represa els All Blacks van prémer l'accelerador i van aconseguir vint-i-nou punts, per tres els locals. Rússia, per la seva banda, va patir una forta envestida canadenca: els nordamericans van endosar un 35 a 3 als Óssos, que van esborrar així la bona impressió del seu primer partit; els veïns de continent, els Eagles, van caure enfront de Tonga per 13 a 22. 



Els tres partits restants, eren de rang. França, després d'imposar-se a Austràlia, rebia una Argentina que venia de guanyar a Cardiff … però que no va ser capaç de repetir l'epopeia a l'Hexàgon. La fortalesa del Gall sembla feta a prova de bombes, i va remuntar un 3 a 13 desfavorable en el primer quart d'hora per acabar imposant-se als Pumas per un ampli 39 a 22. Per la seva banda, Austràlia visitava twickenham amb la idea d'esborrar la imatge donada a París la setmana passada … i ho va aconseguit. Davant d'un XV de la Rosa que va dominar el primer temps, a la represa els wallabies capgiraren joc i marcador, i es van endur la victòria per un treballat 14 a 20. Per la seva banda, Escòcia, després de la bona imatge oferta en el seu duel amb els neozelandesos la setmana passada, va caure de nou enfront Sudàfrica: els dos assajos del taloner Adrian Strauss i el peu de Patrick Lambie van condemnar el XV del Card a mantenir la seva casella de victòries a zero.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada