Després del primer tast d'ahir, avui toca parlar dels tres partits. De les tres "sorpreses": del carro gros. Dels tres enfrontaments que de segur van tenir més espectadors.
Gal·les 12 - Argentina 26
Els gal·lesos són una de les seleccions més envejades del món: fan un rugbi atractiu, viuen aquest esport com una veritable religió nacional i, tot i tenir periòdicament un període de readaptació generacional, desenvolupen un joc consistent i plàstic ... Aquesta és la teoria. La pràctica, dissabte passat al Millenium Stadium, es podria resumir en "Fa molt de bé a una selecció participar en el Rugby Championship". I és que Argentina, que venia d'haver disputat un campionat meridional de més a menys, va donar la primera sorpresa d'aquests tests en imposar-se, gràcies sobretot al seu joc en el segon temps i als assajos d'Imhoff i Camacho a uns Dracs Vermells que només van poder moure la seva meitat del marcador amb les encertades puntades de Halfpenny.
França 33 - Austràlia 6
Si bé la victòria francesa no es pot considerar una sorpresa en el sentit estricte, sobretot si tenim en compte el joc desenvolupat pels wallabies durant el Rugby Championship, sí que ´ho és el resultat final i, sobretot, la recuperació d'un jugador com Michalak (la militància esportiva a Sudàfrica li ha provat!), el gran matx de Nyanga i l'aparició en l'escenari internacional d'un arrière de la qualitat de Brice Dulin, actualment jugador de Castres. Els australians només van poder anotar a través del peu de Michael Harris (dues penalitats abans de l'ecuador del primer temps). Per als seguidors catalans, titularitat de Mas i sortida des de la banqueta del segona línia Vahaamahina. Els del Gall, a més, van poder pujar fins a la quarta posició del rànquing de la IRB, mentre que Austràlia queia a la tercera fruit de la combinació de la seva derrota i la victòria sudafricana.
Escòcia 22 - Nova Zelanda 51
Després de veure el darrer test del cap de setmana, el disputat a Murrayfield, no costa gens entendre perquè a Escòcia, Scotland The Brave és el segon himne. I és que els del Card, sabent que se les tenien amb la selecció més potent del món, no van abaixar braços ni van acotar el cap en cap moment. És més: durant molts minuts van estar jugant de tu a tu a un equip temible, fins que el desgast els va passar factura i els All Blacks van prémer un accelerador que -sincerament- comença a fer ràbia. El català Alisdair Strokosch va ser protagonista involuntari del partit, en endur-se un trepitjada al camp del flanker kiwi Adam Thomson: el cap d'Strokosch s'està revelant com un veritable hit en els partits internacionals, ;-))
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada