Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

divendres, 26 d’octubre de 2012

130 anys de glamour

Text: Ferran Titou Puig
Fotos: Ivan Font
(per veure-les totes, CLIQUEU AQUÍ)

Si ens preguntem quin és el rugby veritablement popular, el sorgit de la base de la societat … segurament ens sortirien algun equip del sud de Gal·les, algun equip d’Occitània (sobretot del Llenguadoc) … i la USAP. Tot i que fundat per gent que la “bitllava”, sempre es mogué molt còmode entre les classes populars de la Catalunya Nord. Al reportatge “USAP, els guerrers de la losange” es parla àmpliament de la relació estreta entre els pagesos, els boters, els pescadors i la USAP.  

Fet aquest exercici, preguntem-nos quin és el club més elitista, més aristòcrata, més “pijo” (com dirien els barcelonins)?? Ens sortirien clubs a Anglaterra, a Irlanda (esport de “college” i protestant) … i el Racing Metro de Paris.  

Fundat el 1882, esdevingué el Racing Club de França el 1885. Creadors de la Challenge Yves du manoir, és el club de l’aristocràcia i l’exclusivitat per mèrits propis. I és que aquest club ubicat inicialment al Bois de Boulogne fou creat a imatge dels “fashionable” clubs anglesos i de seguida s’omplí de parisencs rics. Ells donaren sentit a la frase “le jeu pour le jeu”, que s’oposava a la força i rudesa del rugby meridional. 

Amb els anys l’exclusivitat es convertí en excentricitat, i s’oposà al tradicionalisme del rugby català i occità. Famoses són les “performances” (le show bizz els anomenàven) de la línea del RM92, liderades per Franck Mesnel i Jean-Baptiste Lafond. El 1987 jugaren amb boines contra l’Aviron Bayonnais, maquillats de negre contre el Tolosa (1988), o amb el cabell tenyit de groc contra el Besiers (1989). Però la seva “actuació” més famosa fou la final del 1987 contra el Toló: jugaren amb uns corbatins rosa!! De fet en Laffond la portava quan va saludar en Miterrand. Aquesta final la guanyà el RC Toló, però el 1990 hi tornaren amb els mateixos corbatins rosa i a la mitja part es feren servir una copa de Champagne al mig del camp … i la guanyaren!!! 

El testimoni de l’excentricitat fou recollit per en Max Guazzini i l’Stade Français … i avui aquell llacet rosa és el logotip d’una marca anomenada Eden Park que fou fundada per 5 jugadors del RM92 que capitalitzaren l’èxit de les seves excentricitats als camps de rugby de l’hexàgon.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada