Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dissabte, 8 de setembre de 2012

Un polsim de música nordcatalana

Ara que tenim l'Onze de Setembre a tocar, és un bon moment per mirar de recuperar o de mostrar un parell pinzellades musicals sobre la Catalunya Nord. Els llibres de Joan-Lluís Lluís o Joan Daniel Bezsonoff han ajudat a què els lectors de la "Catalunya estricte" descobrissin la literatura de més enllà de la Jonquera.  

Joan Pau Giné va nèixer a Bages del Rosselló, el 1947, i va donar-se a conéixer com a músic a mitjans setanta. És una de les peces fonamentals de la música nordcatalana, juntament amb el pioner Jordi Barre i l'eclèctic Pascal Comelade: amb aires folk, un humor desbordant i de vegades surreal, i l'accent característic del compatriotes del Nord, amb només dos discs va esdevenir un referent cultural. Tant, que a dia d'avui existeix un col·lectiu d'artistes musicals que li ret homenatge, integrat per (Col·lectiu Joan Pau Giner). Versions com la de la seva peça L'All-i-oli, feta per Joan Reig (Els Pets, Mesclat), als disc de suport a la Bressola, han esdevingut peces indispensables.


A l'altra punta, tenim Llam te Frigui. integrats precisament en el Col·lectiu Joan Pau Giner, i hereus d'un folk més festiu; és a dir, més proper a The Pogues i menys a Bob Dylan. nascuts el 2009, aquests quatre músics interpreten cançons populars i reivindicatives dels Països Catalans: el mateix nom del grup és un renec molt popular a la zona de Pesillà de la Ribera. S'atreveixen, fins i tot, amb el clàssic "Els hi fotrem":



No són els únics músics de la Catalunya Nord. Els històrics Blues de Picolat, els "caribenys" Zompa o 100 Grammes de Têtes, el rock cèltic d'AOC o el pop-rock de Benquebufa demostren la vitalitat musical d'una part del país que molts semblen entestats a oblidar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada