Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dijous, 20 de setembre de 2012

RM´92 – UBB: article especial d'Ivan Font

Text i fotografies
Ivan Font del Moral

El passat dissabte 1 de setembre vaig ser convidat a ser testimoni en primera persona del que significa l’essència del rugby a la gran urb de París. Sortint de l´autopista A-86 per la sortida 3, trobem el mític Estadi Yves du Manoir, seu d´un dels pilars del rugby francès, l´històric equip de RM´92 (fundat al 1882), sorgit de la fusió a l´any 2001 de la secció de rugby del Racing Club de France i el US Metro. L´equip compta en el seu palmarès amb 5 títols de campió de França (1892, 1900, 1902, 1959 i 1990), una copa de França a l´any 1952 i un títol que pot semblar menor, però que li ha servit per retrobar-se a l´elít del rugby francés: el que va aconseguir a PRO D2 a l´any 2009 i li va permetre enfrontar-se als gegants del TOP 14.

El partit? Un enfrontament amb l´UBB, un club que després d´evitar brillantment la relegació la temporada anterior, vol fer-se un forat entre els grans del rugby francès; prova d´això és la deslocalització a l’Estadi Chaban Delmas de vuit partits aquesta temporada enfront dels set que van jugar lluny de l´André Moga l´any passat.

Minut 1: comencen les hostilitats. L´equip local es sap superior, però l´UBB planteja una defensa tremendament agressiva davant el joc de Racing Metro, que combina envestides molt efectives dels seus primeres línies internacionals (Szarzewski i Ducalcon) amb un joc a la mà liderat pel nou fitxatge Maxime Machenaud, qui entrega de manera brillant l´oval a la gran sorpresa de l´alineació, el jove obertura Benjamin Dambielle que, amb bon criteri, intenta trobar als seus centres (Estebanez i Chavancy). Els minuts van passant i només es penalitats encertades de Gaëtan Germain (6 de 8 en els xuts a pals) an moure el marcador a favor de l´equip “francilien”, davant del poc encert de Camile Lopez en aquest apartat, que només va encertar en la transformació de l´assaig anotat per Cameron Treolar per deixar el marcador final en un 18-7 favorable als locals.

Com a dada positiva per a Racing Metro, s´ha de destacar que van dominar tant les melés com les fases de conquesta ... però sense aconseguir concretar cap assaig, ja que les entrades a la zona de 22 rival van ser molt tímides. A destacar el paper de l´ala fidjià Virimi Vakatawa, que va ser l´home més perillós dels trenta sobre el terreny de joc: un veritable prodigi físic amb un talent innat per sortejar rivals.


Fi del partit. Un passeig cap a la sala de premsa, on vaig ser testimoni de les declaracions de Gonzalo Quesada, que la setmana prepartit tenia la difícil missió de recuperar anímicament els seus després de la dolorosa derrota a casa enfront Toulon. Aquest extraordinari patejador (va ser màxim anotador al l´RWC ´99), exmembre de l´staff técnic de França, té el repte de convertir el seu equip en l´alternativa als tres grans favorits pel títol d´aquesta temporada (S. Toulosain, ASM Clermont Auvergne i RC Toulon). Realment, talent no n’hi manca; amb una mica més de rodatge, qui sap on poden arribar…

Des d´aquestes línees voldria agrair tan al senyor Franck di Palme, com al senyor Thibault Souiller totes les facilitats donades per fer realitat aquest reportatge. Sense ells, no hauria estat possible la seva realització.

Podeu veure totes les fotografies,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada