Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dijous, 6 de setembre de 2012

Què coi passa amb les melés?

Després de tres jornades de campionat, i d'innombrables melés fetes, refetes i acabades amb penalitat, els focus de la premsa esportiva francesa s'estan centrant en aquest aspecte del joc I és que sembla que el pas de quatre temps, a tres, no ha servit per millorar la melé. Ans el contrari, més aviat. Si a sobre hi sumem les ordres des de les instàncies pertinents de ser severs amb les faltes que s'hi produeixin, la cosa es complica.

En el segon partit de lliga de la USAP, enfront el Borudeus, un 30% de les penalitats xiulades van tenir a veure amb la melé. La nova directiva dictada per la IRB no sembla tenir una posada en pràctica gaire afavoridora del joc ràpid, que era la idea inicial; més aviat està aconseguint l'efecte contrari. En les dues primeres jornades, fins a trenta-nou (sí sí: trenta-nou!) targetes grogues han tingut el seu origen en aquest moment mític de la fase estàtica. És cert que hi ha una qüestió de tempo: passar de quatre a tres temps, necessita una adaptació. Però tot el daltabaix no pot ser només fruit d'aquest aspecte: amb la desaparició del concepte "pausa", les dues davanteres tenen tendència a entrar abans. I l'àrbitre, com bé va dir el mànager de Clermont, xiula una mica d'oïdes. I és que entre el segon i el tercer temps, "l'espera" de quatre o cinc segons es fa difícil de suportar pels jugadors". Didier Sanchez parla de la necessitat de reestructurar la idea: "Il faut accélérer le commandement entre touchez et jeu. Si on règle ce problème de timing, et je pense que ce sera fait d'ici un mois, ce rythme à trois temps est bon. La mêlée, c'est de l'affrontement, il faut laisser les gars se percuter". És a dir, encara queden unes setmanes de rodatge per poder apreciar si el passi de quatre a tres tindrà els resultats esperats pels seus introductors. Caldrà, doncs, ser pacients.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada