Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dimarts, 13 de març de 2012

Gal·les ... camí del Grand Slam?

Aquest cap de setmana va dsiputar-se la penúltima jornada del Sis Nacions. Gal·les va aconseguir la seva quarta victòria, Irlanda la segona enfront d'una més que coratjosa Escòcia i França va patir en el seu propi estadi l'extrema efectivitat anglesa. Per a la darrera jornada, les incògnites: aconseguirà el XV del Gall impedir que els Dracs Vermells s'embutxaquin el Grand Slam a Cardiff? La Cullera de fusta ... serà italiana o escocesa?

Gal·les 24 - Itàlia 3

Els Dracs Vermells ho tenen tot a favor per aixecar el títol, i potser el Grand Slam, en la darrera jornada del torneig d'enguany. D'aconseguir la victòria, seria el seu tercer Grand Slam des de 2005. Els dos assajos de Jamie Roberts i Alex Cuthbert, més onze punts al peu de Halfpenny i tres de Priestland van servir per certificar una superioritat gal·lesa que va haver d'esperar al segon temps per concretar-se. Itàlia només va aconseguir puntuar amb una puntada de Bergamasco, que en aquells moments suposava l'empat a tres en el marcador (11').

Els gal·lesos van saltar a la gespa amb ganes d'enllestir ràpid el partit, però es van trobar uns transalpins ben posicionats en defensa que van saber frenar els atacs locals i anar-se'n al vestidor només amb un 9 a 3 en el marcador. A la represa, els de vermell van tardar deu minuts en poder trencar la defensa italiana: una errada de placatge habilitava Jamie Roberts que arribà amb l'ovalada sota pals. La jugada va esquinçar el marcador, i les esperances italianes, que ni amb un jugador més sobre el terreny de joc pel sin bin de Halfpenny van ser capaços de tornar a fer moure la seva meitat de marcador. És més: els gal·lesos van aprofitar la inferioritat per atacar i donar el cop definitiu al partit, primer de la mà de Priestland tranformant un cop de càstig, i després amb l'assaig del tres quarts ala Cuthbert.



Irlanda 32 - Escòcia 14

Notable el partit disputat dissabte a la tarda, a l'Aviva Stadium de Dublin, entre les seleccions del Trèvol i la del Card. Notable, sobretot, per una primera part entretingudíssima, amb assajos i bon joc, amb uns escocesos que van demostrar que no tenir cap victòria no implica no saber jugar i una Irlanda que va haver de treballar a fons per vèncer els seus "veïns" que van començar comandant el marcador. La part negativa del matx, fou la lesió de Jones, que va haver de ser retirat del camp després d'una aparatosa topada amb Trimble.

Escòcia va començar valenta, i Greig Laidlaw va avançar els visitants gràcies a dues penalitats. El marcador reflectia un 0 a 6 abans del desè minut de joc, i els irlandesos van haver de recentrar-se per tal de contrarestar el joc escocès. Un assaig del taloner Rory Best, jugada de tiralínies en sortida de touche, va inaugurar el marcador per als locals, que amb la puntada de Sexton es posaven per davant en el marcador (7-6, 13'). Un nou assaig del mig de melé Reddan, en una jugada confusa en què la defensa escocesa va pecar d'innocent, va permetre els irlandesos augmentar la diferència (17-9, 33'). Però el XV del Card no visitava la capital de l'Illa Esmeralda de turisme. Tres minuts després, l'impressionant segona línia Richie Grey (prop de dos metres deu, cent trenta quilos de pes), aconseguia un assaig en carrera i amagant una passada tot i els intents de D'Arcy i de Kearney d'aturar-lo (17-14, 36'). El partit era intens i igualat, amb una davantera irlandesa que demostrava la seva superioritat a mesura que passaven els minuts; abans del xiulet final, Andrew Trimble aconseguia el tercer assaig pels locals i permetia que els de Verd se n'anessin al vestidor amb un 22 a 14 en el seu favor.

El segon temps fou completament diferent; hi hagué intensitat, sí, però el joc no va disposar de la continuïtat ni de la brillantor dels primers quaranta minuts. Els irlandesos van aconseguir sumar vuit punts més en el marcador, però la notícia dels segons quaranta minuts va ser la lesió de Lee Jones: en una jugada fortuïta, l'ala escocès de vint-i-tres anys -que jugava el seu partit amb la selecció del Card- i Andrew Trimble toparen cap contra cap, i Jones a més s'endugué una important castanya en caure al terra. El jugador va haver de ser retirat del terreny de joc enmig de la preocupació del públic, i posteriorment conduït a un centre hospitalari per tal d'efectuar-li una sèrie de proves. L'aparatositat de la seva retirada van fer témer el pitjor, però les proves mèdiques han estat positives i Jones es recupera favorablement de la topada.



França 22 - Anglaterra 24

De paradoxal podríem definir el partit disputat diumenge passat a París. El XV del Gall va saltar a la gespa trepitjant fort, a l'atac, conscient que només la victòria els permetia continuar en la carrera vers el trofeu. Impacte rere impacte, la davantera francesa treballava a fons i en terreny contrari, cosa que feia presagiar sinó un matx fàcil per als locals, sí un partit amb un clar color bleu. Però una intercepció i posterior assaig de Manu Tuilagi, als tretze minuts de joc, van destarotar la feina feta pels francesos. L'assaig, veritable gerro d'aigua freda per als locals, va ser el pròleg d'una segona marca, aconseguida per Ben Foden abans del minut vint (3-14, 19'); a tot això, els locals només van poder moure el marcador durant el primer temps gràcies a les puntades de Beauxis i Dupuy, aprofitant la tendència anglesa a caure permanentment en el cop de càstig (9-14).

A la represa, els anglesos van aprofitar la primera oportunitat per passar l'ovalada entre la hac després d'una penalitat, i restablir un marge de vuit punts que si bé mai és definitiu sempre permet respirar (9-17, 49'). França va continuar provant, sense gaire sort, i tot i comptar durant deu minuts amb superioritat numèrica per un sin bin a Sharples (53'), les coses no acabaven de rutllar segons els seus interessos ni la seva voluntat. Una nova penalitat transformada per Beauxis acostava els locals (15-18, 69'), però de nou la facilitat anglesa en trobar petroli es va concretar de la mà de Tom Croft, que a manca de nou minuts aconseguia la tercera marca anglesa (15-24, 71'). Com no podia ser d'altra manera en un equip que es jugava totes les seves opcions al títol, els francesos van prémer l'accelerador i Fofana, que ja havia aconseguit tres assajos en els tres partits anteriors d'aquesta edició del Sis nacions, aconseguia una bona marca que deixava la diferència en dos punts, restant només quatre minuts. A partir d'aquí, la història era previsible, només restava el dubte del desenllaç: puntada anglesa, recuperació francesa ... i a la recerca del drop perdut. El XV del Gall va prémer, córrer, apretar les dents i envestir, arribant a zona de vint-i-dos i habilitant un xut centrat per Trinh-Duc. Centrat, però a uns trenta-cinc metres ... que va quedar curt. Per poc, però curt. Només restava temps per una melé, i una puntada de Farrell llençant l'ovalada fora del camp.


Curiosament, la selecció "interina" de la Rosa, que a principis de torneig tothom va coincidir en assenyalar que disposava d'una plantilla a mig fer i d'un entrenador més que provisional, que entre els quinze titulars no sumaven ni dos-cents caps (mentre que els quinze francesos passeven de sis-cents ...), va ser capaç de vèncer a domicili els francesos. I no només això: disposa de la possibilitat d'endur-se el torneig. Això sí: hauria de vèncer Irlanda ... i Gal·les perdre amb França. Segurament, ni els irlandesos els ho posaran fàcil, ni els francesos tampoc voldran fer campions els seus "amics" de l'altra banda del Canal.

6 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. 3º jornada del Super Rugby (video resums de tots els partits) http://goo.gl/BXIwm

    ResponElimina
  3. si França després de perdre amb Anglaterra li guanya a Gal.les i li dóna en safata el 6 Nacions als anglesos s'arma una altra revolució i a Pierre Saint-André el decapiten en la plaça de Paris (per traidor)

    ResponElimina
  4. És en Felip (Philippe) que no Pere (Pierre) ... i si de cas, l'hauran de buscar a Montferrand ... he he

    Titou Puig

    ResponElimina
  5. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  6. correigeixo, Phillipe Saint-André(és que a mi mai m'agradat aquest entrenador; m'hagués estimat més a Fabie Galthié com entrenador gal)

    dit això vull expressar la meva opinió reproduint literalment el comentari que vaig fet al bloc dels amics de la penya Usapista:



    tinc una certa angunia pel que pugui passar en el Gal.les-França. del costat anglès, sabent que és quasi impossible guanyar el 6 Nacions “s’esperarà” una derrota humiliant per a França. de no ser així, tinc un cuquet per dintre que “alguna cosa” fora del normal amb Craig Joubert (l’arbitre de la final NZ-França) i els (2) arbitres de línies “anglèsos” pugui passar. només cal recordar la campanya “french=oouuaakk!! ” de les pagines de rugbi anglofones en la semifinal del mundial FRA-GAL quant l’arbritre va decidir (de manera estranya) expulsar a Warburton. i també quant l’altre arbitre “anglès” (dave pearson) va suspendre el partit França – Irlanda després que tot el món havia vist dos hores abans guanyar Anglaterra a Itàlia en un terreny de joc en pitjors condicions.

    esperem doncs, que Gal.les guanyi el 6 Nacions amb Grand Slam inclòs, que merescudament s’ho ha guanyat, “sens que els anglesos hi fiquen cullerada.”

    ResponElimina