No fa pas tants anys aquest partit era un clàssic del pom de dalt. Una semifinal a Montpeller, per exemple. Però divendres passat, el context era completament diferent: ambdós equips en les darreres posicions de la classificació i la sensació que, qui perdés, s’embutxacava mig bitllet per a ProD2 ...I el partit tampoc és que comencés gaire bé per als interessos catalans. Abans de saltar a la gespa, es confirmaven les baixes de Porical i Hook, fet que a obligar els tècnics del XV de Perpinyà a col•locar respectivament Joffrey i Hume. Els Catalans van ser capaços de superar aquestes adversitats i van acabar emportant-se el matx per un clar 25 a 6, prenent aire de caire a una recta final de la temporada en què la lluita per mantenir-se en el Top 14 es preveu aferrissada. La concentració i la intensitat del primer temps van fer que el marcador només avancés a puntades: tres de la banda catalana (Boulogne) i dos de la basca (Barrague). El 9 a 6 era ajustat, i obria un ventall de possibilitats de cara al segon temps, que una nova penalitat de Boulogne i un drop de Hume s’encarregarien d’anar ancorant cap a la banda catalana (15-6, 48’). Seria també Boulogne l’encarregat d’aconseguir els dos assajos catalans, amb cinc minuts de diferència i aprofitant una superioritat catalana per exclusió de Gómez Kodela (sin bin als cinquanta-vuit minuts), que certificarien la victòria definitiva dels Catalans.
Quatre punts que no són només quatre punts: són una càrrega d’oxigen per a un equip massa maltractat per les lesions, els canvis a la banqueta, uns moviments de despatxos si més no curiosos i un ambient que s’enraria per moments. Sembla que l’aniversari del traspàs del gran Jordi Barre va portar un asserenament d’ànims general que va permetre la victòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada