Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dijous, 16 de febrer de 2012

This is my own, my native land!!!

La contracrònica de l'Escòcia-Anglaterra,
per Ferran Titou Puig

Fotografies de Jordi Elias


Bé, al final ho he aconseguit. Després d’haver vist partits del 6 Nacions a Dublin (Lansdowne i Crocke), Cardiff i Paris, al final he aconseguit anar a Edinburg a veure un matx. La Copa Calcutta!!

Edinburg, la capital d’Escòcia, és una ciutat molt curiosa. En diuen l’Atenes del nord, suposo que per estar a la falda d’un turó … però per mi és més aviat un drac que dorm. L’espinada és la Royal Mile, el cap el Castell i les potes i les ales la resta (Holyrood, Princess Street …). Per la canalla és fabulós, sembla que els productors de Harry Potter s’hagin inspirat en el seus carrers … la veritat és que és encantadora en la seva decadència colonial. Estàtues de físics, capellans, filòsofs i soldats, molts soldats … escocesos que feren gran un imperi amb gaites, kilts i gorres Glengarry. I moltes, moltes esglésies: A veure qui l’encerta: presbiteriana, catòlica, calvinista, …??

L’ambient d’un gran partit era més que evident: menys que a Cardiff (insuperable), semblant al de Dublin i molt menor que a París (és tan gran!! només et trobes occitans i catalans a l’Stade de France). I molts anglesos!!! Déu meu, d’on surten tants anglesos??? És que el mur d’Adrià ja no fa feina?? Caminàrem doncs per un carrer esbudellat per les obres del tramvia fins a Murrayfield. Camí que en el passat havien fet Bill McLaren, els germans Hastings, Ian McGeechan, John Jeffrey i tants d’altres herois d’aquesta nació germana que camina amb pas ferm cap al futur. Futur incert, segons la BBC: els editors d’una de les “suposades” cadenes més imparcials del món, vetaren la presència de Alex Salmond al plató per fer el seu pronòstic sobre el matx … potser tenien por que declarés la 4ª guerra Jacobita (fins en això ens assemblem!! Els catalans ara aniríem per la 4ª –carlinada- també!!).

Així, el dia que l’Ovidi Montllor haguera fet 70 anys, alguns caminant i d’altres coixos, passejàrem sense rumb per Dun Eideann … ciutat onírica on el gaèlic és inexistent, on tothom desitjava una derrota d’Anglaterra, on els pubs són acollidors amb molta varietat de cervesa Ale (Real Ale!!!) de petits cellers locals, amb un fred infernal (Déu meu, ni l’Aimé Giralt amb tramuntana!!) … ciutat que convida a la broma assossegada, a l’exaltació de l’amistat i a la camaraderia.

Una cosa recordaré per sempre: el fabulós (i potser excessiu) monument a Walter Scott. Visible des de tot arreu. Sembla la punta d’una catedral … reconec que he tornat a obrir llibres del primer baronet després d’aquest viatge i he trobat això: Death - the last sleep? No, it is the final awakening … crec que aquest optimisme és el que ens movia als que viatjàrem a la ciutat de les xemeneies (de fet els highlanders li diuen Auld Reekie) un fred dissabte de febrer, bons companys de rugby del Baix Llobregat, d’Osona i del Garraf.

De totes maneres em quedo amb aquest fragment d’un poema de Walter Scott que vaig copiar literalment d’una llosa davant del Writer’s Museum d’Edinburg:

Breathes there the man, with soul so dead
Who never to himself hath said,
This is my own, my native land!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada