Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dilluns, 26 de desembre de 2011

USAP 38 - Bordeus 13

La USAP va psoar fi divendres passat, a l'Aimat Giralt, a la negativa ratxa de derrotes que encadenava. Després de dues victòries a la Challenge Cup enfront el Prato, els Sang i Or van retrobar-se amb els resultats positius a la lliga domèstica, fent encaixar a Bordeus gairebé quaranta punts i enduent-se un bonus ofensiu que val el seu pes en or.

I és que el partit de divendres passat era capital per a les aspiracions catalanes. Algunes mitjans havien assenyalat, fins i tot, que de no aconseguir-se la victòria, la temporada a partir d'aquell moment se centraria en evitar el descens a ProD2. No és qüestió de ser pessimistes, ni optimistes, ni d'aventurar teories: el resultat de divendres permet als de Perpinyà sumar cinc punts, escalar fins a la novena posició, agafar aire abans de continuar treballant i fixar-se en què les posicions de Heineken Cup no estan pas tan lluny. La visita del Bordeus, recent ascendit de ProD2, va servir a la USAP per assentar les bases d'un (re)centrament. No es pot dir, però, que les coses fossin fàcils: els visitants van avançar-se gràcies a una penalitat transformada als nou minuts de joc per Frazer, i van ser capaços d'anar-se'n al vestidor amb un 6 a 13 a favor.

La represa, però, va marcar l'aparició d'una USAP ben diferent de la que s'havia vist els primers quaranta minuts: sòlida en defensa, amb imaginació en atac, amb un Hook entonat ... L'assaig de Farid Sid als tres minuts va acostar els locals en el marcador i, a partir d'ací, les coses van anar més o menys rodades per als interessos dels Catalans: Coetzee, Michel i Mermoz van completar els assajos de la banda catalana, amanits per les puntades encertades de Hook. Poca cosa van poder fer els de Bordeus durant el segon temps, més enllà de procurar defensar-se amb més passió que encert. Amb el xiulet final, els aficionats van tenir la sensació que alguna cosa començava a rutllar sobre la gespa de la Catedral; que potser, de continuar per aquest camí, aquests primers tres mesos de competició seran una maleïda anècdota. Una prova que divendres vam començar a superar. Tan de bo!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada