Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dilluns, 10 d’octubre de 2011

Gal·les-França, primera semifinal

Potser no era la semifinal previsible, però sí una d'elles. Dissabte vinent, a partir de les 10 del matí hora local, a Eden Park, els Dracs Vermells i els Galls s'enfrontaran en la primera semifinal de la RWC 2011. La sisena i la vuitena, d'acord amb el rànquing de la IRB, lluitaran vuitanta minuts per tornar, vuit dies després, al mateix escenari.

Irlanda 10 - Gal·les 22
Els de Declan Kidney venien de donar la sopresa, en la fase prèvia, contra Austràlia; els gal·lesos van estar a un pas de fer el mateix davant Sudàfrica. A Wellington i davant de més de trenta-cinc mil espectadors, només un dels dos conjunts podia sortir vencedor. Un únic celta enfilaria la semifinal; i als dos minuts, Shane Williams culminava una sèrie de fases de davantera a cinc metres de la zona de marca per fer el primer cop d'efecte. El primer assaig del partit, amb el rival encara fred, que de sobte li apareix una muntanya on fins llavors només hi havia pla: la transformació de Priestland va deixar un 0 a 7 en el marcador que va ser un cop inesperat per O'Driscoll i companyia. Els de Kidney van intentar posseir la pilota, i aconseguiren en part, però això no es traduïa en el marcador; és més, a la puntada d'O'Gara als vint-i-tres minuts respongué Halfpenny abans de la mitja hora. Al descans, el 3 a 10 feia favorit al XV de Vermell. A la represa, però, Earls va fer el mateix que Williams: assaig als quatre minuts, i amb la transformació, empat a deu i tornem a començar. A diferència dels irlandesos, però, els gal·lesos van saber aguantar el cop psicològic, i Mike Phillips primer despenjant-se d'un ruck a la valenta, i Jonathan Davies després atravessant una defensa irlandesa de "mares", marcaren dos assajos que sentenciaren definitivament el matx.

Anglaterra 12 - França 19
Tot i que, en la fase regular, el XV de la Rosa va mostrar més constància i, valgui la redundància, regularitat que no pas el del Gall, a un partit únic no hi ha mai res decidit. Oimés quan s'enfronten dos rivals antagònics. El rugby anglès i el rugby francès: l'ABC contra la improvisació. Els francesos patiren en carn pròpia els efectes de la, per dir-ho així, inconstància mediterrània: Tonga ho agraí. Anglaterra es capaç de jugar un rugby efectiu, però ensopit: capaç de guanyar però no d'agradar. De fet, si una selecció septentrional podia vèncer Anglaterra, sense necessitat de fer baixar el santoral d'herois, era França. I bé que ho demostrà en la primera mitja hora de joc:dos cops de castig transformats, dos assajos, i un 0 a 16 que feia emmudir els seguidors anglesos que veien com el Gall capitalitzava el joc, en treia suc, i impedia que el marcador de la Rosa es mogués fins gairebé l'hora de joc. Poc temps de marge per intentar jugar com no havien jugat els anglesos fins aquell moment, prement l'accelerador: França en va tenir prou de contemporitzar, clavar un drop i deixar ben clar que, per una vegada, la imaginació tenia dret a imposar-se a la rutina.

1 comentari:

  1. He llegit i rellegit cròniques i notícies de diversos mitjans d'arreu del món ovalat, i el titular més repetit és "sorpresa" Certament es poden qualificar així totes dues victòries, si bé és cert que Gal·les ha desplegat un joc eficient i vistós en totes les fases, tot i quedant a només un punt de SA en la fase regular, bé podria haver guanyat el matx. Concidesc amb el que dius de França, el més normal, vist el que s'havia fet fins el moment, era dubtar de la capacitat organitzativa del Gall, però els dubtes es van disoldre només començar el partit, uns saxons agafats a contrapeu per l'ímpetu mediterrani, precisament la grandor i el punt feble dels Bleus. Irlanda ja ho havia demostrat quasi tot contra els Wallabies, i és per això que jo crec que estaven pensant més en la semifinal que en el matx contra els Dragons, a l'igual que Anglaterra. El rugby és així; el Trèvol és mort, visca el Porro! El meu cor es tiny de roig ga·lés a partir d'ara

    Santi, l'arlequí valencià

    ResponElimina