Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

divendres, 21 d’octubre de 2011

França-Nova Zelanda: un altre punt de vista

Maltractats per la prensa anglosaxona, especialment la neozelandesa, fins i tot la francesa hi ha fotut cullerada. Parlen de que no mereixen jugar la final, que han traït el rugby, que són uns “dindons” … i molts d’altres qualificatius … Algunes actituds m’han semblat fora de lloc. Algú va veure com tractava Quade Cooper el públic d’Eden Park??? Com si fos l’únic natiu d’un país que juga amb un altre … Com si tots els que juguen de negre haguéssin nascut a Nova Zelanda!!

Tot i això encara queden senyors: avui he sabut que tot i haver guanyat el sorteig, en Jo Maso ha decidit que França jugui de blanc deixant que els AllBlacks ho facin de negre per “la qualitat de l’acolliment del poble neozelandés, per la fantástica organització i per l’honor que representa jugar la final al mític estadi d’Eden Park”.

Aquí el que compta és arribar a la final, i els All Blacks ho saben … o potser no recorden qui se’ls va cruspir el 2007 o el 1999??? Doncs 15 jugadors nascuts entre l’Auvèrnia i els Pirineus.

Van perdre contra Tonga, cert: però han arribat a la final. El partit contra Gal·les fou lamentable, cert: però una sola penalitat ho haguera arreglat i els francesos només en van fer dues en tota la segona part!! Quina disciplina defensiva!! Vaig comptar 20 fases en el darrer atac gal·lès.

No vull ser mal pensat, però potser les critiques venen perquè s’aparten del model de rugby neozelandès … Recordem que dels quatre equips que han arribat a les semifinals tres tenen entrenadors neozelandesos i el quart, oh casualitat!!, és un antic jugador de l’Etoile Sportive Catalane i la USAP, criat a Argelers … per cert: un dels jugadors que es cruspí els AllBlacks el 1999 era precisament aquest tercera línea d’Argelers.

Només tinc clara una cosa: diumenge s’enfronten el millor equip del món del moment, els que tenen més capacitat ofensiva, més continuïtat, que han posat en pràctica el concepte de defensa activa, i amb unes qualitats físiques excepcionals … contra el “nostre” rugby … el rugby que menja boles de picolat o cassoulet. El rugby que beu vi de Maury o del Fitou. El rugby dels petits pobles del Vallespir, de les Altes Corberes, del Narbonés, del massís Cevenol … El rugby de camps impossibles a Lacauna, al Pais d’Olmes, al Pais de Saut … el rugby dels pagesos del Rosselló, dels boters de Besiers, dels pescadors de Toló … En fi, el rugby de la gent de casa que canta “Aquestes Muntanyes”, el rugby del nostre País Gran.

Joan le p’tit montagnard catalán Puig

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada