Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dimarts, 18 d’octubre de 2011

França - Nova Zelanda, ja tenim la final!

Després de les semifinals d'aquest cap de setmana, els aficionats al rugby ja tenim el dos finalistes de la RWC. D'una banda, França; de l'altra, Nova Zelanda. Com el 1987, vés per on!

França 9 - Gal·les 8
Els francesos van poder culminar el seu camí cap a la final del diumenge que ve tot realitzar un partit ofensivament no gaire brillant, però sí organitzat i ordenat en extrem en defensa. Tot i la limitació numèrica (els Dracs Vermells van jugar una hora amb un jugador menys, fruit de l'expulsió de Sam Warburton), els gal·lesos només vam poder trencar la defensa francesa, perfectament disenyada per aturar les envstides, en una ocasió: fou Mike Phillips qui aconseguí l'únic assaig del partit als cinquanta-vuit minuts. A partir d'aquell moment, vint-i-dos minuts de defensa extrema francesa i emoció: el 9 a 8 en el marcador garantia un final d'infart. El punt de desavantatge es va fer insalvable per al XV del Porro, però: val a dir, a més, que la mala punteria dels gal·lesos Jones i Halfpenny ajudaren molt als deixebles de Lievremont a mantenir el marge suficient per arribar victoriosos al final dels vuitanta minuts.

El XV del Gall, sense fer un partit excepcional i després de protagonitzar una "fase regular" força gris, assolia la meitat del somni. Per diumenge que ve, si vol aconseguir l'altra meitat, haurà de treballar de valent.



Nova Zelanda 20 - Austràlia 6

Després d'haver-se embutxacat el Trinations en l'edició d'enguany, Austràlia saltava a la gespa d'Eden Park amb el difícil deure d'impedir el passi a la final del XV local. Si bé és cert que Austràlia va caure derrotada enfront d'Irlanda en la fase de grups, també ho és que un partit entre aquestes dues seleccions és un alguna cosa més que un espectacle: és un matx carregat de tensió. Per tant, tot i que -com acostuma a ser habitual- els homes de Graham Henry tenien les apostes al seu favor, sempre existia la possibilitat que aquell punt, diguem-ne, d'animadversió regional, fes que els wallabies deixessin els All Blacks a la porta del cel.

Una penetració matinera del fullback Israel Dagg, que va culminar en assaig Nonu, va començar a deixar clar que els australians necessitarien alguna cosa més que la tensió del derbi regional: la penalitat de Connor al quart d'hora de joc va ser contrarestada als vint-i-un minuts per un drop d'Aaron Cruden. Sis punts més pujarien a l'electrònic abans del final del primer temps: un drop de Cooper pels wallabies, i una penalitat de Weepu pels locals. El 14 a 6 i, sobretot, el joc desenvolupat sobre la gespa, presagiava presència neozelandesa a la final. La intensitat es va mantenir durant el segon temps, en el qual el marcador només respongué a dues penalitats de Piri Weepu; al final, el 20 a 6 permet que el proper diumenge Nova Zelanda i França repeteixin la final de fa vint-i-quatre anys. En aquella ocasió, van ser els locals els qui aixecaren la William Webb Ellis. Quin en serà el titular aquest 2011?

Partit complet


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada