Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dijous, 1 de setembre de 2011

Cinc grans moments ...

S’acosta el dia en què començarà el Mundial. Quatre anys esperant aquest moment, encara que en aquesta ocasió el fet de disputar-se a l’Hemisferi Sud impedirà un seguiment adequat a molts aficionats. La Penya Avant va oferir als lectors, fa uns dies, un més que notable resum de les diferents edicions de la màxima competició del nostre esport (el podeu llegir aquí). Avui nosaltres us oferim un tast del que, probablement, siguin els cinc millors moments de la història de la RWC. Com deien a la classe de matemàtiques quan érem petits, l’ordre dels factors no altera el producte ...

Mandela disfruta com un nen

El President Nelson Mandela, abillat amb la samarreta i una gorra dels springboks, lliura la Webb Ellis a François Piennar enmig d’un esclat de joia a Johannesburg. El capità sudafricà acabava de liderar una victòria d’infart enfront Nova Zelanda, gràcies a un drop de Joel Stransky en el temps afegit. El títol revestia un especial significat per un país oprimit per quaranta anys d’apartheid, que seguint l’eslògan one team, one nation, iniciava el seu periple per convertir el rugby en un esport nacional.
Mandela va copsar perfectament la importància del moment històric, i en lliurar el trofeu a Piennar li digué François, li vull agrair el que han fet per aquest país.

Wilko apuntala l’únic trofeu septentrional
Jonny Wilkinson té una carrera excepcional, farcida de rècords individuals: màxim anotador al Sis nacions, en Tests Internacionals, a la Copa del Món (249!), anotador en dues finals ... Però el que el va fer passar a la història va ser un únic xut: el que va fer pujar a la glòria el XV de la Rosa el 2003. Enfront Austràlia, selecció amfitriona, i davant de més de vuitanta mil espectadors, el marcador reflectia un disset iguals i només vint-i-sis segons per al final. Wilko havia errat tres drops a l’inici d’aquell matx: a la quarta va anar la vençuda, i l’obertura anglès va passar a formar part del folklore esportiu anglès gràcies a una puntada que va donar la volta al món diverses vegades. Per desgràcia dels aussies.



Un mostre de la natura que respon al nom de Lomu
Vint anys acabats de fer, físic portentós. Jonah Lomu era poc conegut, més enllà de les fronteres neozelandeses, el 1995; després del Mundial de Sudàfrica, seria considerada la primera estrella mundial del rugby. Lomu va aconseguir set assajos en cinc partits, i liderà en gran partit els All Blacks a la final del campionat: quan va posar en marxa la piconadora a la semifinal enfront Anglaterra a Ciutat del Cap, el món se sorprengué i emmudí: d’on sorgia aquell prodigi, aquell tres quarts amb cos de pilar? Quatre assajos li va clavar, ell solet, al XV de la Rosa: emportant-se per davant Tony Underwood, Will Carling i Mike Catt.



Irlanda s’enfonsa
Davant d’un Landsdowne Road ple d’irlandesos fins i al capdamunt, els locals enfrontaven Austràlia al partit de quarts (RWC 1991). Quan a manca de cinc minuts, el flanker Gordon Hamilton aconseguia l’assaig que igualava el marcador a quinze, el públic esclatava de joia; res comparable, però, a quan l’ovalada passà entre la hac en la conversió de Ralph Keyes. Cinc minuts i tres punts de diferència a favor dels irlandesos; Dublin va veure com el cabal de cervesa duplicava el del Liffey. Però ja se sap que no es pot dir blat, fins que és al sac i ben lligat: una puntada desencertada a touch va habilitar un atac australià. Els wallabies hi van veure l’oportunitat de fer història, i de convertir la festa irlandesa en un funeral: la combinació entre Campese i Lynagh va enfonsar les esperances del Trèvol i convertí la joia del públic en sorpresa: Austràlia s’encaminava a una final que guanyaria per 12 a 6.



Els Pumes es reivindiquen
Va ser el gran moment de la història del rugby argentí. Després de guanyar, per sorpresa de tothom, el partit inaugural de la RWC de 2007 enfront França, els Pumes van acabar liderant el seu grup. Van patir-ne les conseqüències Geòrgia, Namíbia i Irlanda; a quarts, Escòcia va veure com Pichot i companyia els apartava del passis a semifinals. L’springbok, però, es creuà en el camí dels pumas: els futurs campions van desplegar tot el seu armament per impedir la progressió argentina i el seu passi a la final. Els sudamericans, però, van posar la cirereta de la seva participació en el darrer mundial vencent, per segona vegada, el XV del Gall i aconseguint la tercera posició.


3 comentaris:

  1. Jo crec que n'hi han alguns més de grans moments: les vegades que els allblacks han estat eliminats per França, algunes actuacions memorables de les nacions del pacífic ...

    Le p'tit montagnard catalan

    ResponElimina
  2. No és un mundial, és la copa del món, si em permeteu el matís.

    ResponElimina
  3. Oi tant si et permetem el matís, Adam: tens raó!

    ResponElimina