Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

divendres, 2 de setembre de 2011

Challenge Armand Vaquerin

El passat dissabte dia 20 d´agost tocava matinar. El motiu? Assistir a la darrera jornada de la Challenge Armand Vaquerin que es jugava a l´Estadi de Camarès, un torneig de pretemporada que es juga a la regió de l´Aveyron amb un cartell impressionant: Castres Olympique, Stade Tolousain, Harlequins, Leicester Tigers, Northampton Saints… Part de l´elit del rugby europeu es donava cita en aquest esdeveniment.


Després de 355 quilòmetres, alguns d´ells per carreteres més semblants a camins per al bestiar que per a vehícles a motor, arribem a Sylvanès, petit poble al costat de Camarès, i allà ens dirigim al l’únic bar del poble, un bonic establiment regentat per Christophe Sénégas que ens atén amablement darrera de la barra. L´indret, un lloc idíl•lic per a qualsevol seguidor de rugby gràcies a la seva decoració amb tots els cartells de les edicions anteriors del torneig i a un racó, samarretes signades per membres dels Leicester Tigers, Sale Sharks, Stade Français, etc… Destaca una per sobre de la resta: la signada pel capità de la selecció anglesa que va alçar la Copa Webb Ellis a la RWC ´03, Martin Johnson.





Aquest simpàtic barman, antic tercera línea de l´equip de Saint-Affrique, és actualment és el vicepresident de la Challenge. En el suplement de Midi Libre editat expressament per a aquest esdeveniment, Sénégas explica la dificultat que comporta atraure aquests equips fins aquí i del creixement del torneig, on en poc temps s´ha passat de moure un pressupost de 40.000 € a moure’n un de 300.000 €, dels quals 200.000 € s´aconsegueixen gràcies a la venda d´entrades (més de 12.000 venudes l´any passat). La llàstima per a en Christophe és que, degut a la seva feina, no pot assistir a la majoria de partits, aspecte segurament frustrant per un dels principals organitzadors de l´event.




L´arribada a Camarès, apoteòsica: un poble tranquil d´interior es converteix en la capital estival del rugby en un dia com aquest. L´organització, modèlica, amb gran quantitat d’aparcaments habilitats per a l´ocasió i un gran desplegament de mitjans perquè el dia sigui un èxit. Després d´una visita a aquest indret i un àpat a base d´amanida de pasta i truita, ens dirigim a veure el primer partit del dia, un Albi – Beziers (35-15) que va ser un bon “teloner” del plat fort que venia a continuació, tot un Stade Tolousain – Northampton Saints. Un matx que sense problemes podria ser la final de la propera H CUP: tot i les baixes en ambdós conjunts per la propera celebració de la RWC ´11 a Nova Zelanda, els equips eren dignes d´oferir l´espectacle amb què ens varen obsequiar: per part dels Rouge et Noir es presentava un equip amb Clement Poitrenaud, Yannick Jauzion, Florian Fritz o Yannick Nyanga (capità) com a estrelles destacades, enfront d´un equip anglès amb Bryan Mujati, Tom May, Calum Clark, etc… unes alineacions de somni. El resultat final va ser de 17 – 31 per a l´equip de les Illes Britàniques després d´un inici espectacular de l´equip francés, amb dos assajos als primers minuts, contrarestats pels anglesos quan la seva davantera va començar a funcionar.


En definitiva: una festa del rugby amb un ambient indescriptible i una proximitat amb els jugadors que es troba a faltar en altres esports més mediàtics.


Ivan FONT DEL MORAL

1 comentari:

  1. Sens dubte, un relat que a qualsevol ens hauria agradat viure en persona. Gràcies per compartir-ho. Salut!!!

    ResponElimina