Divendres va tornar la lliga a Perpinyà. Una lliga que, l'any passat, no va anar gaire bé als nostres Arlequinats i que, enguany, semblava que podia començar torçada: algunes baixes i el jòker mèdic, Ryan Cross, no estava a la convocatòria. Gran part de l'staff tècnic nou i entre l'afició, que gairebé omplia l'Estadi, una barreja de sensacions: el goig per la represa i el dubte generat per la campanya passada. Els partits de pretemporada, si més no els dos contra els Stade (tolosà i parisenc) van contribuir a esvair part de les temences, però el Top 14 és el Top 14, i retrobar la constància acostuma a ser més difícil que no pas perdre-la. Per sort, però, els encerts locals i els desencerts dels de Castres van servir per a què els Catalans s'embutxaquessin una primera victòria important per als ànims de la parròquiam tant dins com fora de la gespa.
El partit va evolucionar una mica com el temps: els que sortírem de Vilanova, vàrem enfilar l'autopista en espardenyes i calça curta, per arribar a una Fidelíssima on els termòmetres marcaven quinze graus i l'aigua queia del cel. Per sort, la pluja va desaparèixer i la cosa no passar del fred a la fresca; sí que es mantingué, a ratxes, un vent, que inhabilità el xutador de Castres, Kockott, que només passà entre la hac dos dels seus set intents. Porical, per la seva banda, va estar força més encertat: coneixedor com és de les males passades que pot jugar una tramunta que apareix i desapareix, el seu peu va servir per afermar una victòria fonamentada en una bona ocupació del terreny durant el primer temps, i en una excel·lent defensa en el segon. Paradoxalment, va ser durant els segons quaranta minuts quan el XV visitant va trepitjar més estona la meitat catalana del camp, però també va ser en aquest segon temps quan el marcador va moure's més de la banda local. Especialment celebrat per l'afició fou l'assaig aconseguit pel segon centre Rudi Coetzee després d'una gran jugada per la banda del mateix Porical ... i després d'un joc de mans del sudafricà per evitar que l'ovalada caigués en un avant que hauria inhabilitat completament un més que notable atac català.
En resum: victòria, tercera posició, i a l'espera del proper rival, cap lesionat més per afegir a la llista (fet en si positivíssim, tenint en compte la dinàmica de les darreres setmanes i l'entitat del proper rival: els parisencs del Ràcing Metro 92!).
ACTUALITZACIÓ 14:30
Resum segons USAP.TV
Résumé du match USAP CASTRES Août 2011 per USAP_Communication
Molt bona crònica, companys! Sempre endavant!
ResponSuprimeix