Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

divendres, 15 de juliol de 2011

L'Omertà

Sant Joan. Flama del Canigó. 4 dies a l’Alt Conflent i Capcir. Ja fa anys que ho fem, però aquesta és la primera vegada després d’una temporada discretíssima de la USAP: i és que en Brunel ha marxat, no ens hem classificat pels playoffs del Top 14. Això sí, hem arribat a les semifinals de la HCup. Com es viu tot això al nord?? Com s’ho prenen al bressol del rugby català?? Doncs sembla que amb una mena d’estat hibernació i de letargia.



I és que aquella presència abassegadora dels símbols de l’USAP ha passat a un segon terme. Sembla com si ningú en volgués parlar i tothom esperés l’inici de la lliga per purificar-se d’aquesta temporada. Els botiguers de Montlluís obviaven fer qualsevol comentari si ens veien portar la samarreta de la USAP. La nit de Sant Joan vaig iniciar un conversa sobre rugby amb els assistents a la revetlla, sense cap resultat. Un paio explicant que havia jugat amb en Delmas fou el més destacable. La prova definitiva: dinar a cal Mestres a Tuïr (Rosselló). Després d’haver repassat la família, el país, la botànica i el món sencer, i a la vista d’un titular antic de l’Independant L’USAP reve du titre, matarem el tema amb un “veurem la temporada vinent”. Sembla l’Omertà … la llei del silenci del supporter usapista. No cal explicar més exemples, a tot arreu per on passarem el mateix: Formiguera, la Llaguna, Vilafranca del Conflent, Bulaternera, … Omertà pertot. I és clar, jo m’hi sentia molt còmode i també la practicava.



El que està clar és que la USAP manté l’agenda prevista: del 18 al 22 de Juliol stage en alçada a Matamala (Capcir). El 29 de Juliol, matx contra l’Agen a Perpinyà. El dia de la Festa Major de Vilanova (5 d’Agost) contra el Tolosa a Perpinyà i el 19 d’Agost contra l’Stade Français en un lloc encara per decidir. També és bo de recordar que els catalans continuen sent peça clau per l’equip de França. Amb els “bleuets” a la JWC hi han estat en Pujol, David, Gayraud, Doussain, … I pel mundial absolut, a més dels habituals, han cridat a en Guirado per substituir en Servat que pateix de molèsties al genoll (pasarà per sobre de Szarzewski???) i fins i tot sembla que haurien cridat el petit Carbou.



De totes maneres, i a tall de final, aquesta mena de letargia col•lectiva, que segur s’acabarà amb el primer kickoff de pretemporada, cal relativitzar-la. I com es pot relativitzar?? Doncs recordant on paren els grans rivals de l’USAP. El gran Narbona, sobreviu a ProD2; el ferotge Besiers la passa com pot a Federal 1; i el sobredimensionat Stade Français (será una metáfora de la crisi??) necessita molts cèntims si vol mantenir la categoria … s’ha desemmascarat finalment en Max Guazzini??? On són els grans rivals???



Joan le p’tit montagnard catalan Puig

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada