Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dimecres, 18 de maig de 2011

Tigers-Saracens, la final anglesa

Aquest cap de setmana, a banda dels quarts de final del Top 14 i de les semifinals de la Magners, també es disputaren les semis de l'Aviva Premiership, la competició anglesa. Una mica de crònica d'una de les lligues més potents del món, no fa mal!

Leicester Tigers 11 - Northampton Saints 3
A Welford Road, els Tigers rebien els Saints de Northampton, equip potent com per desgràcia sabem els seguidors de la USAP. Els locals, primers classificats de la fase regular, venien de disputar sis finals consecutives de la màxima anglesa, mentre que els de Northampon somiaven amb el doblet després d'aconseguir el passi a la final de la Heineken Cup enfront la USAP. En un part dur i tens, on cap dels dos equips concedí gaire marge al contrari, les puntades de Toby Flood i Steve Myler eren l'únic moviment que havia aconseguit sacsejar el marcador: als seixanta minuts, aquest reflectia un escàs 6 a 3 en favor dels locals. Però un assaig d'Alesana Tuilagi a manca de nou minuts per al final acabaria amb el somni del Saints, i habilitaria una setena (!) final consecutiva per un equip de Leicester que, sense gaire dubtes, és el dominador de la competició domèstica anglesa.

La imatge del partit va ser protagonitzada per un altre Tuilagi, Manu, i Chris Ashton; bé, de fet, pel primer. Ens estalviarem els comentaris, i us deixem el vídeo perquè feu apostes de quina quantitat de partits li poden caure al jove Manu ...


Saracens 12 - Gloucester 10
El diumenge, els Saracens rebien Gloucester en un partit a priori més igualat, ja que enfrontava el segon i el tercer classificats de la fase regular. I els pronòstics s'acompliren, ja que la igualtat va ser manifesta durant gran part del matx. Els dos equips, de qualitat contrastada, van lluitar a fons i procuraren no cometre errors que el contrari pogués convertir en un moviment sobtat en el marcador; així, els Saracens, que actuaven com a locals, aconseguiren passar dues penalitats entre la hac gràcies al peu d'Owen Farrell abans dels vint-i-cinc primers minuts; per sort per a Gloucester, Nicky Robinson reduïa la diferència gràcies a un cop de càstig just sobre el final del primer temps. Al segon temps, la tònica de joc es mantingué, i els de Londres van poder tornar a transformar una nova penalitat només començar (9-3, 41). Gloucester va empényer amb força amb la voluntat de capgirar l'electrònic, i ho aconseguí gràcies a l'assaig de Nicky Robinson i la seva posterior transformació; el 9 a 10 era un marge estret, estretíssim, per als interessos de Gloucester, i nou minuts era temps suficient perquè els Saracens procuressin esgarrar la festa als seguidors visitants desplaçats a Viacarage Road. Va haver de ser de nou el peu de Farrell, autor de la totalitat dels punts del seu equip, l'encarregat de desfer el somni d'un Gloucester que, enguany, ha fet una temporada més que notable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada