Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dilluns, 2 de maig de 2011

Northampton 23 - USAP 7

El somni era bonic: compensar una campionat domèstic amb alts i baixos emportant-nos la màxima competició europea. Però el despertar ha estat terrible: a Anglaterra, terra maleïda per als nostres Arlequins, els Saints no deixen espai pels somnis ni pels miracles. Dominant tots es aspectes del joc i amb una melée contundent, molt contundent en els darrers minuts del partit, els de Northampton han demostrat perquè són un equip imbatut enguany a la Heieneken Cup. De vegades, amb el cor no n'hi ha pas prou: i ahir va ser, per desgràcia, una d'aquestes vegades. Els Saints, més ràpids, més àgils, avançant en cada impacte, alliberant la pilota en condicions òptimes cada vegada, terribles en el joc de davantera ... han sabut controlar el partit amb les mans, i sobretot amb el cap. Al descans, amb un 20 a 7 en el marcador, l'estadística ja deia molt en contra dels deixebles de Brunel: nou penalitats concedides, una targeta groga a Candelon per placatge perillós, sis placatges errats i dos assajos encaixats (16', 31'). L'assaig de Guirado en el darrer moment del primer temps, en què es preferí un penal-touche a un cop de càstig centrat, va ser un miratge d'una recuperació que no va arribar en els segons quaranta minuts.

La USAP, enfrontada a un rugby més ràpid i contundent, va haver de rendir-se a l'evidència de Milton Keynes: tretze visites a la terra de John Bull amb uns resultats desastrosos. Per acabar-ho d'adobar, l'any vinent no disputarem la màxima competició europea. Toca girar full. I sobretot, dissabte vinent enfront Castres, és l'hora de rendir homenatge als homes que en les darreres tres temporades han dut l'equip i el club a un dels punts més àlgids de la seva història recent, i molt especialment a Jacques Brunel. L'home que retornà el Planxot, ha contribuït a revifar l'orgull de ser Catalans i deixa el Club entre els quatre millors d'Europa. Gràcies, Astèrix!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada