Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dimarts, 31 de maig de 2011

Munster evita l'hegemonia de Leinster

Blau contra Vermell, Dublin contra Limerick. Aquesta era la final de la Magners: dos dels equips més temibles del rugby europeu, l'un acabat de proclamar campió de la Heineken, l'altra amb uns quants títols a les seves vitrines: a la fam de victòria, s'hi sumava una rivalitat regional extrema. I al final, els de Thomond Park van aigualir el somni dels dubinesos d'endur-se un doblet ...

La Red Army va sortir entonada, disposada a concretar en la final la seva superioritat en la fase regular. No en va, als onze minuts, Doug Howlett aconseguia el primer assaig del partit, que amb la transformació d'O'Gara aixecava un 7 a 0 en el marcador. Els de la capital irlandesa, però, no són dels que abaixen els braços: no en va la seva esquadra està formada per alguns dels millors jugadors del continent. Mica en mica, com les formiques, i amb el peu d'aquesta nova estrella de la pilota ovalada que és Jonathan Sexton, va anar disminuint la diferència, fins a invertir el marcador a l'hora de joc (7-9, 60'). La resposta vermella, però, no es faria esperar: a l'assaig d'un ala neozelandès el seguia una marca de l'altra ala, irlandès, Keith Earls. 12 a 9, un quart d'hora de joc i emoció garantida: tres punts no són garantia de res amb Sexton davant, i Munster va treballar a fons fins aconseguir certificar la victòria. L'assaig definitiu caigué en el tram final del partit, fruit de la decisió arbitral de concedir un assaig de càstig als de Limerick. La ciutat que immortalitzà Franl McCourt a Angela's ashes vibrava amb la victòria: la vint-i-u en vint-i-quatre partits, i el tercer màxim guardó domèstic després dels títols de 2003 i 2009.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada