
I és que els irlandesos, al descans, estaven encaixant un 6 a 22. Dominats durant els primers quaranta minuts, a un pas de l’abisme que és el ridícul sobre la gespa en el nostre esport, amb tres assajos clàssics i de bella factura a les esquenes (Dowson 7’, Foden, 31’ i Hartley, 39’), i un joc més proper a la desgana i a la passivitat, els jugadors de Leinster se’ls reconeixia pel color de la samarreta, no pas pel joc. Però alguna cosa va passar al descans, al vestidor irlandès: algú, o alguns, van fotre un cop de puny sobre la taula. Algú, o alguns, van aconseguir que els quinze de Dublin es conjuressin ... i els jugadors anglesos van acabar convertint-se en espectadors de la segona Heineken aconseguida pel Brian O’Driscoll i companyia. Tot i que des d’ahir, per la seva importància i pels punts, ja podem parlar de Sexton i companyia: 28 dels 33 punts dels de blau foren aconseguits per l’obertura, que ja ha passat definitivament de promesa a fet amb la consagració que suposa el partit de dissabte en l’historial de qualsevol jugador. Fi al peu, liderant l’equip amb intel•ligència, aconseguint dos assajos i quatre cops de càstig, Sexton es va convertir durant els segons quaranta minuts en la personificació del malson anglès: els Saints anaven baixant el cap cada vegada més, davant d’una més que imprevista reacció irlandesa, que va aixecar un 27 a 0 en el segon temps.
Leinster recuperava el màxim guardó europeu, aconseguit ja el 2009. Northampton, per la seva banda, patia la seva primera derrota en la competició: la més dura per uns jugadors que van realitzar un primer temps i una competició excepcionals, però que van patir la perfecció de la màquina irlandesa en el moment més inoportú per als seus interessos.
Cap comentari:
Publica un comentari