Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

diumenge, 24 d’abril de 2011

Toló 43 - USAP 12

Desastre a la Rada. L'equip de Boudjellal aconseguí consumar la venjança de l'eliminació de la Heineken Cup, enfonsant així les esperances de la USAP d'aconseguir un bitllet per al Top 6 i deixant els Catalans, a una jornada del final, en novena posició.

I això que el partit no començà gens malament per als interessos dels Arlequins: amb Porical responent a cada puntada encertada entre pals de Jonny Wilkinson, la USAP va arribar a posar-se per davant en el marcador 6 a 9 gràcies a una defensa ordenada i sobretot a la rapidesa en el ruck. A nivell de davantera, però, les coses eren ben diferents: les melés no es guanyaven de manera neta, i Geli -taloner en substitució de Guirado- no acabava d'encertar-la en el llançament de la touche. Tot amb tot, els Catalans resistien i Toló no ho veia gaire clar ... fins els cinc minuts finals. En aquell moment, Benjamin Lapeyre perforaria una defensa excessivament estàtica dels catalans, i habilitaria amb una darrera passada excepcional a Lamont per tal que aquest aconseguís el primer assaig del partit. Amb la transformació de Wilko, el marcador s'aixamplaria fins el 16 a 9; jugada cabdal, oimés quan poc abans del xiulet final Gavin Hume s'autoexpulsaria al sin bin.

Brunel va haver d'improvisar una solució de compromís per tal de poder començar el segon temps amb un obertura: Laharrague entrava per Grandclaude, a l'espera de l'entrada al minut 50 de Hume. Amb catorze homes sobre la gespa, els Catalans mantingueren la diferència en el marcador: una penalitat de Wilkinson als dos minuts fou contestada per Porical al 46' (22-12). Però els canvis introduïts per Saint-André van acabar de fer girar la truita en favor dels de la Rada: l'entrada de Contepomi va agilitzar la línia de tres quarts local, en tot moment amatent, i les entrades en carrera de Lamont i, sobretot, dels centres Auelua i Lovobalavu, van fer forat en una defensa catalana que no va poder mantenir el nivell del primer temps. Així, van ser fins a tres els assajos concedits pels Catalans en els darrers vint minuts de l'encontre: Lovobalavu primer, Auelua després, i en el darrer sospir el mateix Contempomi, segellarien la venjança tolonesa davant d'una USAP que deia adéu a les possibilitats de lluitar pel planxot.

La derrota al Felix Mayol, i la consequent eliminació de la lluita pel títol, són un veritable cop psicològic a l'equip. Un cop, però, del qual caldrà refer-se immediatament: el proper diumenge, a Northampton, els Arlequins tenen la possibilitat de tornar a una final de la màxima europea. No hi ha temps per plànyer el que no ha pogut ser: el Millenium Stadium ve es mereix un finalista català!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada