Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dijous, 3 de març de 2011

Oh, the french are on the sea

Impressions
d'un Irlanda-França

En George Hook de l’Irish Independent parlava en el seu article del dilluns postmatx de butchered i de inferior referint-se a l’equip d’Irlanda. I no fou l’únic: Tony Ward deia que “no tot està perdut” i en David Kelly demanava prescindir immediatament d’en Gordon D’Arcy ... Fins i tot la portada i la contraportada eren fotografies a plana sencera d’O’Driscoll i O’Gara amb la decepció a les seves cares.

Com s’explica tot això?? Què va passar diumenge 13 de febrer a Dublin???

Ras i curt: que els francesos cometeren menys errors. Tot i els tres assajos dels irlandesos per un de l’equip de França, la quantitat de cops de càstig comesos pels jugadors irlandesos fou increïble. L’atac d’Irlanda continua sent una de les seves grans armes esperonats pels crits dels supporters; tot i que quan intentes passar sempre per on hi ha en Dusatoir, passa el que passa. Cal dir, però, que el seu mig de melée va estar flirtejant durant tot el partit amb el cop de càstig per alentiment deliberat en el joc (rucks). Ara, la defensa ja és una altra cosa. Errors i més errors, cops de càstig ... al final va haver de sortir l’O’Gara a veure si arreglava el tema (i per Déu que quasi ho aconsegueix)... estem assistint al final d’una generació??? És d’hora per dir-ho, però no hi ha confiança el l’arrier, i menys amb en Sexton (perquè no hi posen en Humphreys??).

I en quant a França, res de l’altre món. Semblava que sabessin el que havia de passar, en cap moment es van posar nerviosos, potser se sabien superiors com realment fou??? Veure com sortien fins a cinc vegades jugant a la mà des de la seva línia de 22 feia pensar en les millors èpoques de Blanco, Sella, Berbizier, Cambérabéro ...

I els aficionats???

La batalla del carrer fou guanyada clarament per la gent de l’Hexàgon. I dic hexàgon perquè a vegades es feia difícil veure banderes franceses. N’hi havia d’occitanes, basques, bretones, del Pas de Calais ... i moltes de catalanes. Els voltants de Lansdowne Road foren literalment presos per aficionats disfressats dels gals d’Astèrix, d’homes disfressats de dones bretones, de galls de tota mena i manera ... i menyspreant la gastronomia local (amb raó) muntaven els seus picnics on fos ... vaig veure un senyor butsu i rabassut que portava 10 barres de pa a la mà i dues ampolles de vi a la butxaca de l’abric: evidentment es dirigia a una mena de convenció de pilarots que havien decidit dinar abans del matx ...

Hi ha una cosa que diferencia molt els aficionats de França dels d’Irlanda: els irlandesos són aficionats al rugby, però els francesos són aficionats i practicants (o han practicat). Anoraks o forros amb escuts o llegendes d’Auch, Mont de Marsan, Argelers, Elna, les Altes Corberes ... i fins i tot, el club de rugby del Pais d’Olmes (Montsegur)!!! Que van anar a Dublin desde Barcelona i ja anaven bufats abans de pujar a l’avió.

La batalla a la graderia en canvi caigué de la banda irlandesa. Com sempre gent vinguda de tots els racons d’Irlanda, amb molta presència de gent de l’Ulster (serà la crisi a la República??), que responia a la crida d’Irlanda. Fins i tot hi ha una campanya institucional que demana “bring back the roar” a l’estadi. Feia goig tornar a veure la zona de Ballsbridge i Beggar’s Bush al voltant del Grand Canal (barri que patí tant o més que el centre de la ciutat la repressió posterior a l’aixecament de l’Easter Rising el 1916) amb gent omplint els pubs i els carrers, cosa que feia anys que no es veia degut a les obres a Lansdowne Road.

Res a dir de l’estadi: preciós, grandiós ... magnífic. No oblidarem mai l’antic Lansdowne, però serà difícil amb aquest nou i flamant Aviva Stadium. Una curiositat la bandera de l’Ulster (la bona, la groga sense la corona) presidia la graderia principal entre la de França i la de la República d’Irlanda ... Al final del viatge, tornant cap a Howth per les darreres pintes de la jornada, recordava el que deia la vella Irlanda, personificada en Sean Bhean Bhocht, que els francesos s’havien fet a la mar, The French are on the sea, però aquest cop no era per ajudar-los contra els anglesos com l’any 1798, sinó que era per derrotar-los en el millor partit del 6 nacions d’enguany (fins ara).


Text
Joan Le p’tit montagnard catalan Puig
Fotografies
Jordi Elias



2 comentaris:

  1. Benvolgut Joan

    Excel·lent crònica, no tan sols de rugbi, com sempre, sinó de tot el que envolta un partit internacional a Dublín. Els temps han canviat des de mitjans dels 90, quan vaig ser professor de castellà allà, ho dic pel que fa a la bandera "bona" de l'Ulster a que fas referència. Això era impossible al 95 o 96. Bona notícia, sens dubte.

    Ai mare! Com recorde els tercers temps (de supporters, és clar) al Paddy Flaherty's de Northumberland Road, aprop de l'Hotel Juryss, només a un parell d'illes de l'antic Landsdowne, envoltat de gal·lesos o escocesos cantant cançons i fotent-nos birres a dojo!

    Quina germanor, quina manera més civlitzada d'agafar una bona bufa!

    Santi, l'arlequí valencià

    Tiocfaidh ár lá

    ResponElimina
  2. quin plaer llegir el bloc, collons! molt ona crónica.

    ResponElimina