Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dimarts, 15 de març de 2011

Itàlia 22 - França 21

Castanya a Roma. El XV del Gall va rebre el passat dissabte un dels cops més durs dels darrers anys, a sis mesos de l'inici del Mundial. Itàlia, la selecció que per dues vegades va quedar a un pas de la victòria, va trencar la maledicció d'enguany i vaa imposar-se per la mínima a una França que a hores d'ara té una important crisi d'identitat: la derrota a Twickenham era més o menys assumible, però la del Flaminio deixa els deixebles de Lievremont a un pas del daltabaix col·lectiu.

Quatre mesos després del daltabaix enfront Austràlia, el Gall torna a ensopegar de manera estrepitosa. Sempre s'ha dit que els francesos són capaços del millor i del pitjor, però dos pitjors en menys de mig any és massa per la premsa de l'Hexàgon: increïble, inversemblant, vergonyós ... Molts són els adjectius que els rotatius francesos han fet córrer per les impremtes en aquests dos dies. Tot i començar amb un cop de càstig en contra, un assaig de Vicent Clerc i sobretot el peu de Morgan Parra van permetre els de blau de comandar el marcador des del minut catorze de joc. De manera ajustada al descans (6-8), però amb un inici de segon temps favorable gràcies a l'encert del mig de melé (una penalitat i un assaig transformat), els de Lievremont se les devien prometre felices. No tant pel seu joc, carregat d'imprecisions, sinó sobretot per la diferència en el marcador. Si alguna cosa han demostrat els italians, però, des de que participen al Sis Nacions, és que la seva pell es ven cara: i l'assaig de Parra va semblar la gota que feia vessar el vas. A partir d'aquell moment, els transalpins es llençaren a l'atac amb valentia i contundència, mentre els francesos semblaven recular no només físicament sinó sobretot mentalment. L'Equipe ha definit els darrers vint minuts dels jugadors de Lievremont com a "ridículs i inacceptables". Andrea Masi s'encarregaria d'aconseguir l'assaig italià que marcaria la remuntada (59'): a partir d'aquí, el peu de Bergamasco faria passar l'ovalada entre la hac fins al 22 a 21 final, a manca només de cinc minuts per al darrer xiulet de l'àrbitre.

La resposta de l'afició francesa, el cap de setmana entrant, durant el partit enfront Gal·les és una incògnita. Rebran jugadors i cos tècnic l'absolució, o es prepararà una revolució abans del Mundial? Serà, com resava un rotatiu francès, el principi de la fi?

1 comentari:

  1. Jo que acostumo a anar amb França, me n'alegro molt pels italians i només puc dir una cosa. Gran partit i ... s'ho mereixen!!!

    Joan "le p'tit montagnard catalan" Puig

    ResponElimina