
El canvi d’imatge dels nois de Lievremont va ser notable: van prometre lluita, i la van oferir. Agressivitat i combat era el que volia el públic per esborrar el record, o si més no atenuar-lo: i l’afició present a l’Stade de France va tenir el què volia. Fins i tot durant les envestides gal•leses durant els primers minuts, la defensa del XV local va estar a l’alçada, tot i que l’atac no acabava de trobar solucions enfront dels Dracs Vermells. Si al descans el Gall estava per davant en el marcador (11-3), era en gran part gràcies a les faltes dels gal•lesos, i a una jugada individual de Lionel Nallet que culminà a dos minuts del xiulet del xiulet arbitral. A la represa, Nallet hi tornava aprofitant un contraatac del seu company de club, Julien Pierre (46’). En menys de deu minuts, un sol jugador francès havia pogut desestabilitzar la defensa gal•lesa i aixecar un 18 a 6. Esclar que, set dies abans, el Gall també tenia un 6 a 18 favorable a l’electrònic, i la cosa va acabar malament; possiblement per això, els jugadors francesos aquest cop no es van adormir, i van continuar treballant per evitar que es repetís l’ensulsiada. Davant de la impossibilitat d’avançar a la mà, insistiren al peu, fins que Clerc aconseguí el tercer assaig del partit a l’equador del segon temps gràcies a una bona puntada de Trinh-Duc després de la conquesta d’una touche a la zona de 22 visitant.
El XV del Porro va dominar els vint darrers minuts; però no foren capaços de convertir aquest domini en punts. Els locals, obsessionats en mantenir el 28 a 9, van impedir que els gal•lesos poguessin aconseguir moure la seva meitat de marcador i van poder, finalment, aconseguir una victòria merescuda que serveix, si més no, per salvar les aparences.
Cap comentari:
Publica un comentari