Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dimecres, 16 de març de 2011

Anglaterra 22 - Escòcia 16

Si hi ha un equip que no mereix estar en la posició de la classificació dels Sis Nacions en què està, és Escòcia. Bona mostra del que escrivim es va veure diumenge, sobre la gespa de Murrayfield: Anglaterra, el combinat teòricament més en forma del campionat, suant sang per aconseguir la victòria. I els del Card, altre cop sense poder cap punt en el seu caseller particular. Continua essent el candidat a la Cullera de Fusta de l'edició d'enguany del Torneig, però ja voldrien molts demostrar la valentia, consistència, fermesa i enteresa d'un XV que es deixa la pell sobre el camp.

I és que Escòcia va plantejar un bon partit en teòria, i a la pràctica, a la Catedral del rugby anglès. Sense vergonya de cap mena: no en va, va inaugurar el marcador i el va comandar durant vint minuts del primer temps. A la mitja hora de joc, l'obertura Toby Flood aconseguia una penalitat que aixecava el 9 a 6 en el marcador i posava per davant els de la Rosa. Però els de Martin Johnson no ho tenien clar. i van veure com sobre el xiulet del final del primer temps un drop de Jackson deixava les coses gairebé com al principi, nou iguals. A la represa, el joc va mantenir la tònica del primer temps, amb uns anglesos que veien com els escocesos es multiplicaven i els impedien fer el seu joc. Els locals van haver d'aprofitar un sin bin de John Barclay per avançar-se nou gràcies al peu de Toby Flood, i aconseguir un assaig de Tom Croft (17-9, 68'). Però fins i tot amb vuit punts de diferència, Escòcia continuava la seva lluita particular per fer-se amb la Calcutta Cup i per demostrar a tot el món que l'orgull té molt a veure amb aquest esport. I també les aptituds: una autopassada amb el peu de l'ala Max Evans, a manca de sis minuts, i la posterior transformació de Patterson, acostava de nou els visitants en l'electrònic (19-16, 74'). Quedaven sis minuts ... però Jonny Wilkinson, que saltà a la gespa a manca d'un quart d'hora pel final, enfonsà les esperances escoceses amb l'enèsim cop de càstig transformat de la seva carrera. Al final, 22 a 16 pels anglesos. Però sí per alguna cosa es recordarà aquest partit serà per l'orgull mostrat per Escòcia sobre la gespa de Twickenham: hats off, lads!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada