Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dilluns, 28 de febrer de 2011

La Rosa resta dempeus

Dels dos partits de dissabte al Sis Nacions, el de Twickenham tenia un interés especial. El Gall i la Rosa, imbatuts fins al moment, havien de dirimir sobre la gespa del mític estadi londinenc qui dels dos mantindria les opcions no només pel títol del torneig, sinó sobretot pel Grand Slam. França, vigent campiona, retenia les opcions tot i jugar com a visitant; Anglaterra, per la seva banda, en evolució en positiu, pretenia endur-se la victòria davant del seu públic i presentar d'aquesta manera la candidatura per al Mundial.

I és que Anglaterra va anar sempre per davant en el marcador. La penalitat inicial transformada per Toby Flood als conc minuts va ser contrarestada per Yachvili en la següent jugada, però el jove obertura anglès hi va tornar dues vegades, obligant els francesos a apretar, i a xutar dos cops de càstig per poder anar cap al vestidor amb un empat a 9. Als tres minuts de la represa, Benjamin Foden aconseguia una marca en la jugada que va destarotar definitivament el joc francès, fins aquell moment construït a la contra amb efectivitat. Martin Johnson va fer saltar al camp Wilko als deu minuts de la segona part, i aquest va tenir temps de comandar amb efectivitat el joc al peu, i de pujar tres punts més al seu caseller particular. Els deixebles de Lievrémont, tot i els canvis introduïts pel seleccionador, no van poder fer moure la meitat del seu marcador, tot i alguns atacs contundents. Al final, la victòria anglesa fa somiar John Bull en tornar a aixecar el Grand Slam després de vuit anys de sequera.




A Roma, els transalpins rebien la visita dels gal·lesos. A priori, un escenari favorable, però els Dracs Vermells darrerament estan mostrant una inconstància preocupant, i el partit de dissabte no va ser una excepció. Perquè a la deriva gal·lesa cal sumar-hi una millora dels italians, especialment en defensa: bona mostra en ban ser els dos assajos aconseguits pels de Nick Mallet. Errors provocats per una pressió defensiva notable, dels quals van saber treure petroli. I és que tot i que els gal·lesos van avançar-se en el marcador gràcies al peu d'Stephen Jones, i que al descans la diferència entre els dos combinats era de set punts (11-18), els locals van saber jugar bé les seves cartes i als deu minuts de la represa ja havien reduït la distància al marcador (16-21, 50'). Per desgràcia dels seguidors italians, però, els seus jugadors no van poder concretar en més punts un bon partit que finalitzà en derrota.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada