Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dimarts, 8 de febrer de 2011

Itàlia a un pas de la sorpresa

A un pas. La selecció transalpina es va quedar dissabte a un pas d'assolir una històrica victòria sobre el XV irlandès al Flaminio. I és que la progressió del rugby italià des de l'entrada del combinat nacional al torneig per excel·lència del rugby septentrional, és evident. Ho constata el paper de Treviso a la Magners n'és una evidència. I l'amarga derrota de dissabte enfront del XV que fa dos anys va aixecar el Grand Slam, també.

I és que Itàlia va inaugurar el marcador gràcies a una puntada de Mirco Bergamasco, que va tornar-hi amb una nova penalitat transformada sobre el xiulet del final del primer temps per desfer la igualada conseguida per Jonathan Sexton (6-3, 40'). En tornar a la gespa, Brian O'Driscoll, una de les locomotores de la selecció verda, va aconseguir un assaig als quatre minuts: semblava que l'efecte psicològic de la darrera puntada de Bergamasco s'esvairia, però res més lluny de la realitat. Els iatalians es van posar a la feina, i van jugar de tu a tu amb els irlandesos, fins el punt que a manca de sis minuts, l'arriére Luke McLean aconseguia una marca que feia embogir el públic local: 11 a 10. Més d'un seguidor es devia fregar els ulls de la banda italiana, i més d'un irlandès devia fotre´s d'un glop la Guinness de rigor: Itàlia un punt per davant i només sis minuts de joc! La tensió i l'emoció eren brutals, Irlanda es va deixar anar i va embestir per tal de capgirar el marcador. Per sort per als del Trèvol, tenen a les seves files un peu amb forma humana anomenada Ronan O'Gara: el mateix que fa dos anys va donar enfront Gal·les la victòria definitiva, va salvar l'honor amb un drop a manca de tres minuts per al final.

Sense desmerèixer el partit dels italians, faria bé Declan Kidney de preguntar-se el perquè de la performance de dissabte i de la discontinuïtat dels seus seleccionats, capaços del millor fa dos anys i que, si fem cas del que es va veure sobre la gespa de Roma el dissabte, han de millorar molt per fer un paper digne al Mundial de Nova Zelanda.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada