Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dijous, 6 de gener de 2011

Una segona pell arlequinada

Sota aquest títol, Stéphane Sicard publicava en l'edició de desembre de l'USAP-MAG (gràcies Pere!), un interessant article que mirem de traduir-vos a continuació. Tot i ser més complet que no pas el publicat ací l'octubre passat, bé a confirmar les nostres tesis.

La samarreta europea de la temporada 2010/2011 ret un homenatge de color i visual força reeixit al costat arlequí de la USAP. Els Arlequins que van oferir la seva A a la USAP per donar vida a la USAP el 1933.

Tot i que es desconeix molt dels Quins de Perpinyà, algunes llegendes encara circulen. La primera és la que afirma que aquells prendrien el nom perquè juntàvem diverses peces de roba, sovint diferents en textura i color, per fer les seves samarretes, per no tenir mitjans suficients per renovar-les periòdicament.

La segona està vinculada directament al joc, a l'esport. Llavors, el mite esdevé real i contribueix a què els amants del rugby fantasiegin, i s'imaginin relacions de parentiu amb els Harlequins de Londres i el seu estil de joc. O amb el rugby de l'avi, i n'acabin sortint poemes. El rugby dels anys vint i trenta del segle passat era una guerra sobre el terreny de joc, convertit en un veritable camp de mines. És en aquesta època que el XV de França va quedar exclòs del Cinc Nacions per excès de violència. Els "gentlemen" anglès tenien en poca estima el rugby a mort practicat pels jugadors francesos. Al marge de la competició internacional, el rugby tricolor va patir un període de turbulències ...

Nascuts el 1917, els Quins desembarquen dins de l'èlite del rugby a l'estat francès en aquest període turbulent. Hi arriben el 1924 i hi resten fins l'any de la fusió, el 1933.

La cohabitació amb la USP va suposar una intensa rivalitat en el rugby català. La USP aconseguiria el seu segon títol aquella mateixa temporada. La següent serà diferent: el 15 de novembre de 1925, els Quins serien els primers a batre la USP al seu propi estadi (4-0, a l'estadi Jean-Laffon). Fou un drop del capità Vicent Graule qui, amb la mandíbula trencada, asseguraria la victòria als de la samarreta vermella i verda. Però la rivalitat arribaria a extrems pocs saludables: el 9 d'octubre de 1927 el partit finia amb un eloqüent empat a zero i ... deu expulsions!

Al palmarés dels Arlequins hi figura una plaça de finalista de segona divisió (1924); però a la màxima competició, poca cosa més que la presència regular a la segona volta del campionat. La millor temporada serà la de 1928, quan acabaran primers de grup i a quarts cauen derrotats davant del Quillan de Gilbert Brutus (futur equip finalista). Una sort similar tindran el 1931, davant Toló, finalment campió després d'haver-los eliminat. Una temporada, aquella, un pèl peculiar ja que la USP havia organitzat el seu propi campionat francès paral·lel, fugint de la violència inaudita d'un rugby de trinxera.

1933 marca el retorn de la USP al campionat d'èlit francès. Cap dels dos clubs brillava en excès, i aquell va ser el moment d'unir esforços per disposar d'un club de primera línia. Els Arlequins donarien, doncs, la A a la USAP i una alenada d'aire a la USP. Un planxot el 1935 certificaria l'encert de la tria.

Una fusió que també seria conseqüència directa de la creació del XIII Català. El rugby català mantindrà la seva singularitat, però es continuarà conjugant en plural.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada