Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dilluns, 13 de desembre de 2010

USAP 24 - Leicester 19

Amb uns resultats més que discrets a la competició domèstica, i una derrota encaixada a la Heineken, el partit de dissabte a l'Aimat Giralt revestia una importància capital. No tant pel resultat, sinó sobretot per la necessitat d'un canvi d'imatge, d'actitud. I val a dir que, precisament enfront un dels rivals més durs, la USAP ha comennçat el viratge de la nau cap al port correcte. Els Tigres van haver de tornar cap a casa amb la cua entre cames ...

Al final, la tornada de la màxima competició europea a terres catalanes ha servit per exorcitzar els fantasmes que darrerament corrien pels passadissos del conjunt de Perpinyà. Després d'encadenar una sèrie de resultats nefastos al Top 14, i sobretot de donar una imatge ben poc agraciada com a conjunt, la USAP va saber dissabte girar la truita. I ho va fer tot i mantenir una tendència a la indisciplina. La força de la davantera catalana, que va passar per sobre del pack anglès; la gran capacitat defensiva de tot el conjunt; i, sobretot, el fet de ser capaços de centrar-se en el partit després d'una mitja hora inicial atabalada per les dues parts, van ser les claus. Als trenta-sis minuts de joc, gràcies a l'encert de les puntades de Toby Flood, els visitants anaven per davant en el marcador 3 a 9; però el XV nordcatalà va fer el canvi de mentalitat que se li reclamava. Porical reduí la diferència transformant un cop de càstig, i en el darrer sospir i amb tretze homes sobre el camp (Marty i Tincu estaven al sin bin, juntament amb Schuter), Planté aconseguia un assaig que es convertia en un cop de mall en la mentalitat anglesa, sobretot perquè aquest arribà després de nou meleés consecutives dins de la zona de 22 visitant. Els Tigres marxaven cap el vestidor capcots, i per darrere en l'electrònic (13-9) ...

A la represa, els catalans van continuar amb la feina. Porical plantava l'ovalada en zona de marca anglesa, però als pocs minuts i en una de les poques jugades en què els de Leicester van poder obrir la pilota als ales, l'irlandès Murphy aconseguia reduir el marcador gairebé a la mínima expressió. A diferència d'altres partits recents, però, el canvi de mentalitat va tenir els seus efectes positius: els jugadors catalans van continuar concentrats en el matx, els canvis introduïts per Brunel van reforçar l'esquema de joc, i les puntades de Porical van anar allunyany mica en mica els Arlequins: quan a set minuts del final el jove arrière passava de nou l'ovalada entre la hac i el marcador reflectia un 24 a 16, el públic va començar a respirar tranquil. Flood va provar d'impacientar (24-19, 75'), però l'electrònic ja no es va moure més. Al final, doncs, segona victòria a Europa i canvi de cara del conjunt. Llàstima que el bonus defensiu permet els Tigres de mantenir-se líders del grup ...

Amb aquest resultat, els Catalans passen a ocupar la segona posició del grup, empatats a punts amb els Scarlets. El proper cap de setmana, el partit de tornada enfront els Tigres revesteix una altíssima importància. A casa, en els darrers vint partits, només Munster ha estat capaç de derrotar els nostres Arlequins: perquè no aconseguir la victòria a Welford Road? Perquè no fer que el 2011 sigui l'any europeu dels Catalans?

1 comentari: