Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

divendres, 17 de desembre de 2010

Play on: una altra pel•lícula!

El final d’any s’està descobrint com un filó rugbístic a nivell cinematogràfic. Si fa uns dies us parlàvem d’un film francès, ara un escriurem unes ratlles sobre una cinta ambientada entre Escòcia i Estats Units: Play On. Filmada entre la terra del Card i Kansas City, Play On té com a tema central el pas a la professionalització de l’esport ovalat. La insistència durant dècades en la faceta més amateur del rugby (faceta que molt defensem i defensarem fins on convingui) va arribar a extrems radicals: a la dècada dels 1980s, Bill Beaumont, capità de la selecció anglesa, va escriure un llibre per a nens sobre rugby, va cobrar i la IRB el va amonestar fortament (ara, forma part del seu staff ...). Moltes vegades, aquesta filosofia es convertia en pràctica: equips com el Bath vivien l’esport com una comunitat quasi cooperativa: les estrelles del primer equip tenien obligacions i deures respecte a la resta de jugadors de les categories, i se’ls podia veure carregant escuts i protectors, donant un cop de mà, enduent-se samarretes per netejar i protagonitzant d’altres tasques de logística ...


Però tot va canviar a mitjans dels noranta, com es reflecteix en part a la pel•lícila Invictus, de Clint Eastwood. El rugby es va popularitzar, i van començar a entrar en joc els drets televisius, l’esport com a show business i l’afany de lucre. L’agost de 1995 la IRB prenia la decisió mñes controvertida de la seva història: professionalitzar el rugby ... Aquells clubs-cooperativa van veure com els seus fonaments se n’anaven a norris: molts jugadors canviaven de club per un contracte. Molts seguidors es fregaven els ulls en senyal d’incredulitat. L’era professional obria les portes no només a rebre un sou, sinó també a la creació d’un star system propi. És en aquest context que els dos guionistes de Play On han inserit la seva història: què passaria si un pare amateur i un fill professional haguessin de confrontar les seves dues filosofies de vida, les seves dues maneres de veure i viure el rugby? Pot entendre un pare que sempre ha jugat pel seu país, amb el seu club, amb els seus amics, que el seu fill simplement segueixi el rastre dels bitllets i canviï de club com aquell qui canvia de camisa?

Play On dramatitza les tensions i la lluita d’aquesta topada de móns a través d’un pare, jugador llegendari i treballador tèxtil, Finlay Kilgour, i el seu fill Keir que, buscant el glamour i la fama, acaba fugint als EEUU per trobar a la NFL el que no té al rugby escocès. Paradoxalment, serà allí, on Kier iniciarà el camí per entendre el seu pare.

Una pel•lícula recomanable que estaria bé que alguna distribuïdora tingués el detall de portar per aquestes terres ....

Per cert: ací sota teniu el tràiler. Els que teniu, tenim, una edat, segur que reconeixereu una de les cares tot i que només apareix dos segons. Donarem dues pistes, una per segon: Scottish Claymores i San Miguel. Ho teniu clar?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada