Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

divendres, 26 de novembre de 2010

L'alberg català

La setmana passada, L'Independant publicava un interessant article de Matthieu Terrats, que us oferim avui, traduït i adaptat, per al vostre coneixement. A llegir s'ha dit!


Són pioners. Els primers fruits després de quatre llargs anys de treball. Des del començament de la temporada, l'associació USAP ha registrat l'arribada de dos nous "estrangers". Anglesos? Australians? Illencs? No, Catalans del Sud! Els seus noms: Héctor García Velasco i Mauro Pinto Ferrer. Pur producte de la formació de la UE Santboiana, un dels històrics del rugby espanyol.

Als 18 i 17, ambdós nascuts a Sant Boi, han trobat el paradís a aquest costat de la frontera. Héctor, descobert per Jean-Michel Villemin (membre del comitè tècnic de la Federació Catalana) i Mauro, que va passar per ell sol les proves, han acceptat sense dubtar l'oferta de la USAP. "I és que a Espanya, els jugadors quetenen un potencial especial, juguen moltes vegades els uns contra els altres", diu Bruno Rolland, director del Centre de Capacitació. "Per progressar, fa falta primer integrar els equips (la primera divisió espanyola correspon a un nivell Reichel). No obstant això, el seu marge és limitat. És en aquest moment que intervenim, perquè puguin continuar la seva formació. " Després de passar tests positivament durant tot un dia, Héctor i Mauro s'han unit al grup de Crabos. Primera etapa abans del Centre de Formació.

Per la porta gran, el duet ha fet la seva entrada dins d'un altre món. Ja que, a la Península, el rugby és el germà pobre. I alguns són els qui intenten l'exili en terra de rugby. "En primer lloc, perquè el nivell, aquío, és elevat", afirma èctor. "Però també perquè a l'Estat espanyol no hi ha pas cultura de rugby. Està tot pensat pel futbol, qüestió política. Per exemple, a sant Boi hi ha dos equips de futbol per un únic club de rugby. Deixant de banda les finals de campionat mundial i similars, és difícil seguir l'actualitat de la disciplina. I això que després de l'arribada de Carter a l'USAP, el seguiment periodístic ha augmentat ...".

Res, o quasi res. L'esperança de seguir els passos d'un tal d'Oriol Ripoll, tres quarts als Sale Sharks, i veritable profeta al seu país. O, en menor mesura, els d'un altre Pinto Ferrer, Marc, el germà gran del nou usapista. Marc ha militat als Espoirs de Clermont, i ara és professional Oyonnax (Pro D2).

Dos joves a l'aventura ... No del tot. Lluny dels seus, sens dubte, però perfectament recolzats pel club. De fet, tots dos allotjats en llars de guarda. Hèctor (víctima d'un trencament del lligament creuat, un mes després de la seva arribada) continua els seus estudis universitaris a través d'Internet (gestió i administració d'empreses); Mauro se centra en les seves vint hores setmanals de francès a la universitat. I ja compta dues aparicions amb Crabos.

Els primers d'una llarga sèrie. Per ser pioner en una nova generació de jugadors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada