
I és que al minut 22, i gràcies al peu de Jerome Porical i a un assaig de David Melé, els Catalans tenien un 0 a 13 favorable en el marcador. L'Stade va començar a revifar precisament en aquell moment, quan es veia molt per darrere en el marcador i superat pel joc dels Arlequins: tot i un drop de Gavin Hume, al descans la diferència s'havia reduït alarmantment per als interessos dels de Perpinyà (13-16). Només començar el segon temps, Byron Kelleher (un Byron Kelleher que recordava el de fa dues temporades), va aconseguir plantar l'ovalada en zona de marca catalana, i avançar per primera vegada els locals; tot i disposar d'un jugador menys per un sin bin a Planté, dues penalitats de Porical feien passar per davant del marcador de nou a la USAP (46', 49'). Skrela tornaria a posar per davant en el marcador els occitans, i aquests no deixarien passar la segona oportunitat. Un assaig de Servat als seixanta-set minuts pujava el 31 a 22 a l'electrònic, i gairebé en la següent jugada Poitrenaud aconseguia un 36 a 22 que sonava a sentència..
La USAP va fer un bon paper dissate a Tolosa. Però va tornar a mostrar el gran defecte d'aquesta temporada: la irregularitat i la falta de continuïtat en la concentració. El mateix defecte que vam tenir la setmana passada enfront dels italians a la Heineken durant el primer temps, i que es va poder arreglar al segon. La llàstima és no haver pogut arrencar res de positiu del partit de dissabte a nivell de puntuació. Amb deu partits i sis victòries, ocupem el setè lloc d'una classificació que lideren Montpeller i Tolosa. La visita del proper cap de setmana a París per afrontar el RM 92, pot ser clau de cara a readreçar el vaixell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada