Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dilluns, 11 d’octubre de 2010

Scarlets 43 - USAP 34

Europa se'ns ennuega: per segon any consecutiu, l'estrena a la Heineken s'ha saldat amb una derrota a l'exterior ... I això que no es pot dir que els Catalans realitzessin un mal partit en terres gal·leses. Però els errors es paguen, i si l'equip contrari té un obertura de la qualitat de Stephen Jones, encara es paguen més. Al final dels vuitanta minuts, amb cinc assajos al sac, els Arlequins tornaven cap a Perpinyà amb el cap cot i un punt de bonus ofensiu. Millor això, evidentment, que no pas tornar de buit!

La premsa nordcatalana havia definit els Scarletts com un "monument en reconstrucció". Doncs bé: dissabte segons sembla van començar a aixecar les bastides. Tot i un primer quart d'hora inicial en què els catalans van aconseguir dos assajos de la mà de Grandclaude i Candelon, i els locals només podien puntuar gràcies a les puntades de Jones, els Catalans no van poder acabar d'imposar el seu ritme de partit i es van veure atrapats, al final del primer temps, per l'exclusió temporal de Porical. Fins aquell moment, el marcador reflectia un 9 a 12 favorable a l'equip de la Fidelíssima; en arribar al descans, dos assajos del fullbackgal·lès Rhys Priestland havien aixecat un 26 a 12. La feina feta en el primer quart d'hora s'esfumava.

La sortida del vestidor no va servir per millorar la diferència en el marcador, ans el contrari: King i Jones aconseguien dues noves marques, i al 46 de joc els gal·lesos dominaven per 40 a 15. L'ensulsiada semblava definitiva: vint-i-cinc punts de diferència eren molts punts. Però l'orgull català va aparèixer, i el XV de Perpinyà va començar a resituar-se sobre el terreny de joc i a prémer l'accelerador davant d'uns gal·lesos que van veure com, a cada minut que passava, la diferència s'estrenyia: Planté, Tonita i Chouly plantaven l'ovalada en zona de marca local, mentre que els Scarlets només van poder moure una vegada més el marcador, gràcies a un nou xut de Jones. Al final, el 43 a 34 deixava un regust agredolç a la gola dels Catalans: agre per la derrota i per un més que escadusser punt de bonus ofensiu (si la diferència hagués estat menor, podrien haver aconseguit també el defensiu). Dolç, perquè l'equip va demostrar que quan s'hi posa difícilment se'l pot batre. L'actitud, l'orgull i la concentració han estat les armes dels catalans des d'aquella nit d'abril de 2003 en què van començar a forjar un període daurat de la història del club en aquell mateix estadi. Ara és qüestió que Brunel, Goutta i companyia continuen en la tasca de mentalització d'un conjunt que té aptituds per a més. El proper diumenge, enfront els italians de Treviso, tindrem la primera final d'aquesta fase prèvia de la màxima europea: tot i que el Benetton és un equip en alça (els Tigers només van aconseguir guanyar a Itàlia per un ajustat 29 a 34), cal mirar d'aconseguir no només la victòria, sinó també el bonus ofensiu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada