Baiona 25 - USAP 26

Segona victòria per la mínima, i primera a domicili. La USAP va aconseguir dissabte fer un petit pas de gegant en la seva progressió per superar aquest inici de temporada. I és que, tot i aconseguir imposar-se a Baiona només per un punt, aconseguí quatre punts d'or. Necessaris per arribar a la cinquena posició, necessaris per afrontar l'Stade Rochelais amb la clama necessària, i sobretot necessaris per encarar el crucial octubre: inici de la Heneiken, i desplaçaments a Tolosa i París (RM 92), i recepció de Toló el quatre de novembre.

El partit va ser d'infart. I ho va ser, sobretot, per l'escalada de pressió dels bascos: als vint minuts de joc, i tot i que Boyet havia avançat els locals amb una puntada, els Catalans ja comandaven el marcador per 3 a 17 gràcies a dos assajos de Maxime Mermoz. Quatre penalitats consecutives van permetre Baiona, com si d'una petita i tossuda formiga es tractés, d'anar retallant la diferència i d'arribar al descans amb el 15 a 17 en contra. La distància s'havia reduït a dos punts. A la represa, Porical passava l'0valada entre la hac, però Remy Martin aconseguia empatar el partit a vint després d'un assaig sense transformació (51'). Igualats i tornem a començar! Quan deu minuts després de l'igualada, Pietersen aconseguia el segon assaig pels bascos, segur que més d'un aficionat català va picar de cap contra la paret: passar de tenir catorze punts d'avantatge a estar cinc punts per darrere en l'electrònic. Però mancaven dinou minuts. I amb Porical a les files arlequinades, la remuntada va ser un fet: dues penalitats, dues puntades ben encaminades, i el 25 a 26 en el marcador. Un final dramàtic, sí; i ja en van dos. Però el que compta és que hi ha esperit i voluntat de victòria. La resta, en certa manera, queda per la història.