Manifest Rugbi i País

Adhereix-t'hi omplint aquest senzill formulari

Pots llegir-lo clicant sobre aquest enllaç:
Rugbi i País


La Lleganya al Fèisbuc: m'agrada!

Cerca en aquest bloc

L'Arxiu Lleganyista

dilluns, 30 d’agost de 2010

USAP 6 - Montpeller 16

Per primera vegada en tota la seva història, el Montpeller va tornar a terres occitanes de l'Aimat Giralt amb una victòria al sarró. La USAP no va estar gaire fina, i els veïns del nord van aprofitar per començar un inici de competició positiu, i de passada començar a sembrar l'inquietud entre part de l'afició catalana. Els Sang i Or, amb dues derrotes en tres partits, semblen no haver trobat la fórmula per a la lliga d'enguany.

Gran part de la derrota catalana s'explica pel volum de lesionats i baixes de l'equip: fins a un total de disset jugadors (sí sí: disset!) no podien formar en la convocatòria per diversos motius. Així, amb un equip gairebé de circumstàncies, els de la Fidelíssima rebien un Montpeller que es va mantenir dins del partit durant tot el primer temps, i va saber aprofitar les seves oportunitats. Amb un marcador escadusser, que només es movia a puntades, amb moltíssimes imprecisions de la banda catalana i amb una touche i una melé més febles d'allò que en els catalans és habitual, els occitans se'n van anar al vestidor amb un 6 a 3 en contra. A la represa, els deBalu (que dissabte van jugar de vermell) van tenir un premi matiner pel seu esperit amb el drop de Benjamin Thierry: el partit igualat, però l'empenta venia del cantó visitant. La USAP no sabia com guanyar el camp contrari amb seguretat, i una nova puntada (aquest cop, una penalitat) posava per davant els occitans als cinquanta-un minuts. A partir d'ací, els nervis impedir l'USAP de fer una lectura en psitiu del partit, i l'equip va deixar de rutllar. Un cop de càstig ancorat a la dreta de l'atac als seixanta minuts podia haver estat el revulsiu, però l'ovalada va passar de llarg; amb un ajustat 6 a 9 en el marcador, la USAP no va saber o no va poder prémer l'accelerador per oferir el tradicional quart d'hora català. És més: a manca de vuit minuts, un assaig de Trinh-Duc feia desaparèixer el bonus defensiu. La derrota era un fet. Després de vint-i-cinc partits de lliga consecutius sense conèixer la derrota, els nostres Arlequins queien a casa. Des d'aquell llunyà 6 de setembre de 2008 en què l'Stade Français s'imposà per 11 a 26.

Dimecres, primer de setembre, Biarritz aterrarà a Perpinyà. Els bascos tampoc han estan tenint un bon inici de temporada i, a més, els Catalans recuperen cinc jugadors per a l'encontre. Un bon moment, doncs, per tornar a començar una ratxa d'imbatibilitat a casa!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada